Aresta del G.A.S. a les Roques del Masmut

2010, 7 d'abril

Lluny de les aglomeracions i de les zones de moda, el Masmut ens rep intimidant i sever. Quan ens acostem al peu de la paret ens adonem que aquí ens trobarem amb una escalada altiva en un entorn que no a perdut el seu caràcter feréstec. L’Aresta del G.A.S. és una de les propostes més assequibles d’aquesta zona i per tant una bona manera de prendre contacte amb la peculiar escalada que es practica al Masmut.

  • Via: Aresta del G.A.S.
  • Zona: Roques del Masmut
  • Dificultat: V (MD)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 155 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Via equipada amb parabolts i ponts de roca (re-equipada el 2007)
  • Material: 10 cintes exprés, tot i que la via es pot fer amb el que hi ha posat un joc de tascons pot ser útil.
  • Orientació: Sud
  • Valoració:****

Aproximació:

Des d’Horta de Sant Joan prenem la carretera T-330 direcció Vall de Roures. Un cop a Vall de Roures prenem la carretera A-1414 direcció Fondespala. Deixem enrere Fondespala i  continuem per la A-1414 fins que trobem un desviament que ens duu a Penyaroja de Tastavins. Un cop a Penyaroja veurem uns rètols que indiquen la direcció cap a les Roques del Masmut. Els seguim i prenem una pista en bon estat. Trobarem un trencall, prenem el de la dreta i continuem fins un revolt on podem aparcar. Ara tenim les parets a la nostra esquerra. Prenem un corriol que baixa directament al peu de les parets. Continuem fins que identifiquem el peu de via.

L1(IV)

La via s’inicia per una mena de canal que guanyem fins una petita lleixa. Travessem un parell de metres a la dreta i després un parell de metres recte amunt. Des d’aquest punt seguim en diagonal a la dreta fins arribar a la reunió, que és a una còmoda lleixa. En aquest primer llarg la roca és força discreta i demana una mica de cura.

A la piada dels Kutres havíem llegit que hi havia un parell de ponts de roca, que nosaltres no hem sabut trobar. No obstant el llarg es pot protegir bé amb tascons. Cal prendre alguna precaució per al flanqueig del segon de corda si no trobem els ponts de roca.  30 metres.

L2(V)

Sortim de la reunió cap a la dreta flanquejant uns metres fins que podem tirar amunt. En aquesta tirada tot i que la roca millora encara salta algun cantell així que cal parar cura. 20 metres.

L3(V)

Sortim de la reunió i de seguida trobem una savina que podem llaçar. Segueixen uns metres fàcils fins una nova savina. Just passada aquesta segona savina iniciem un flanqueig cap a l’esquerra, on va bé obrir-se de cames per atènyer bones preses de mans. Un cop superat el pas venen tot un seguit de panxetes, ja amb bona roca, amb l’obligació d’escalar entre xapes. Menció especial per la darrera panxa, que un cop superada ens deixa a un llavi per sortir cap a la dreta amb un pas d’adherència i equilibri en que amb prou feines tenim alguna mà. 35 metres.

L4(V)

Només sortir de la reunió cap a l’esquerra tenim un bon emplaçament per a un tascó que ens evita el factor 2. Tirem aleshores recte amunt a caçar el primer parabolt. Tot seguit trobem una altra expansió i de seguida hem de flanquejar cap a la dreta. Trobarem una presa invertida molt bona que ens permetrà col·locar-nos bé i tirar amunt. Aquest és el pas clau del llarg, on tenim una excursió entre la segona i la tercera assegurança. Un cop superat aquest tram la paret perd verticalitat i l’escalada esdevé una superació de panxes molt divertida i fàcil fins la reunió, que es fa en un còmode replà. 35 metres.

L5(IV+)

Nosaltres hem sortit per la variant Carlos Herráez, molt més estètica que la sortida original. Anem per terreny fàcil en diagonal cap a la dreta a buscar una canal una mica herbada que ens permet enfilar-nos a la paret de la dreta. Trobarem una mena de lleixa que seguim, superem un parell de ressalts i arribem a la darrera reunió, que com totes és molt còmoda. 35 metres.

Descens:

Hem d’anar en direcció oest, guanyant alçada fins que comencem a trobar les fites que ens marquen el camí de descens, que ens mena directament on tenim aparcat el vehicle.

El que més m’ha agradat:
  • Entorn magnífic.
  • Les dues tirades centrals són realment boniques, amb la superació d’algunes panxes i distància entre assegurances, fet que li dóna caràcter a la via.
El que no m’ha agradat tant:
  • Primera tirada desagradable, amb roca molt dubtosa. És del tot recomanable entrar per l’entrada directa Santi García (V/V+), quedant una via més homogènia.

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)