Montpart a la Miranda de les Boïgues

2010, 23 d'abril

La cara est de la Miranda de les Boïgues és un arrogant i vertical escut de roca que mira a llevant. Moltes són les vies que solquen aquest petit mar de pedra, però d’entre totes la Montpart és la gran clàssica.

Amb una lògica indiscutible, guanya el cim de la Miranda anant a buscar el diedre que marca el centre de la muralla. Tot i ser curta i ràpida, es tracta d’una escalada variada i divertida que no ens deixarà indiferents.

  • Via: Montpart
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: 6a (MD)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 100 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà/baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada (re-equipada el 2006)
  • Material: 14 cintes exprés i una vaga per savines.
  • Orientació: Est
  • Valoració:*****

Aproximació:

Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, creuem la canal del Cirerer, tot just abans d’arribar-hi per la banda esquerra de la muntanya trobarem un corriol que puja fins al coll entre la Miranda i les Momietes. La via comença al capdamunt del collet.

L1(V+)

La via s’inicia a la part més alta del coll que formen la Miranda i les Momietes. Sortim recte amunt a buscar la primera expansió que es troba a uns cinc metres del terra. De seguida es posa vertical, però trobem les preses justes per no patir. Hi ha un curt tram on les preses no són tant evidents (V+), un cop superat la verticalitat minva i aleshores hem de començar a escalar en diagonal a l’esquerra. Trobarem una primera reunió que no muntarem però que podem aprofitar per assegurar el flanqueig. Seguim flanquejant uns pocs metres fins que entrem a una balma on farem la primera reunió. 30 metres.

L2(V+)

Sortim de la balma flanquejant uns metres a l’esquerra fins entrar, superant una mini panxeta, a una fissura que haurem de resseguir, hi ha bon cantell i les assegurances hi són molt properes. Quan s’acaben les expansions hem de sortir, ja per terreny fàcil, un xic cap a la dreta i amunt per una canalera fins la reunió, molt còmoda. 25 metres.

L3(6a)

Sortim de la reunió cap a l’esquerra i superem un primer muret fàcil. Seguim per la placa de la dreta del diedre i quan es torna a posar dret anem combinant escalada en diedre i placa, segons ens demani el moment. Un cop superat el tram més vertical les assegurances tornen a espaiar-se. Una mica abans d’arribar a la reunió podrem llaçar una alzina. 45 metres.

Descens:

Anem a buscar la cara oest i fem un parell de desgrimpades que ens deixaran al camí d’Agulles.

El que més m’ha agradat:
  • Clàssica, lògica i amb bona roca.
  • Segona tirada molt divertida.
  • Darrera tirada llarga i elegant.
  • Ràpida de fer, el que permet combinar-la amb altres vies d’Agulles.

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)