carregant...

Paul-Gustau al Ganivet de Diables

Diables Montserrat

juliol 31, 2011 10:28 pm
Valoració: ****

El Ganivet de Diables resta empetitit per la contundència del Serrat de les Onze. No obstant la seva aresta esmolada i la cridanera fissura en forma d’arc per on transcorre la Reina-Sànchez fan que no passi desapercebuda i li retornen la rellevància que es mereix.

La Paul-Gustau, oberta l’any 1973 pels membres del GEDE Paul Callejas i Gustau Llobet, recorre l’atractiu esperó nord, enfilant-se per murs de roca prou compacte i oferint-nos la possibilitat, gràcies a una encertadíssima restauració, d’ascendir-la completament en lliure (6c) o bé optar per l’opció clàssica (V+/Ae).

  • Via: Paul-Gustau
  • Zona: Montserrat – Diables
  • Dificultat: V+/Ae o 6c (MD)
  • Dificultat obligada: V+/Ae
  • Llargària: 120 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts, cap de burí i algun espit
  • Material: 17 cintes exprés, 6 plaquetes recuperables i un Camalot C#1 pel primer llarg
  • Orientació: Nord-est
  • Valoració: ****

Aproximació

Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. A l’alçada del Serrat de Patriarques ens desviem a mà esquerra per la canal dels Avellaners. Anem remuntant fins que, amb una mica d’intuïció, comencem a flanquejar cap a l’esquerra per anar a trobar la base de l’esperó nord del Ganivet. Un cop a la base seguim cap a l’esquerra i ràpidament trobem el peu de via (doble burí).

L1(V+)

La primera tirada ens regala una preciosa escalada de finura, sobre roca molt bona i de presa petita, on l’equilibri i la col·locació prenen tot el protagonisme. Haurem d’anar fent ziga-zagues negociant amb el rocam la millor presa, que mai serà massa grossa. Després d’un primer tram vertical la dificultat minva i les assegurances desapareixen, però podrem protegir-nos convenientment amb un Camalot #1 mercès una pregona fissura. 40 metres.

L2(V)

Tot i l’aspecte del llarg des de la reunió, el cert és que ens trobem davant una altra tirada prou bonica, on el rocam continua essent franc però el tipus de presa canvia (trobarem bones nanses quan el tema es redreça). La primera assegurança es troba a certa distància, però el terreny permet evolucionar amb seguretat. 25 metres.

L3(V/Ao o 6b+)

Sortim de la reunió en direcció un sostre -per anar en lliure no sempre haurem d’anar directes a les expansions-. Superar el sostre demana un bon cop de gas; un cop a sobre seguim per terreny fàcil fins situar-nos sota un fantàstic mur, esquitxat de foradets i cantells. La placa es redreça de seguida i a la part superior desploma lleugerament, per de seguida perdre verticalitat abans d’arribar a la reunió. 30 metres.

L4(V+/Ae o 6c)

Sortim per l’esquerra de la reunió i enfilem un mur vertical. Entrar en lliure al mur demana un pas de bloc potent i la resta del llarg de continuïtat. Si anem en artificial continuem fins sota un llavi on haurem de fer una difícil sortida en lliure per atènyer la següent expansió (possible A1 amb un friend petit). Un cop superat el pas continuem i sortim en lliure segons el nivell i les ganes. Als darrers metres la roca demana certa atenció. 25 metres.

Descens:

Tot i que diuen que la via és rapelable si ens decantem per aquesta opció haurem de preveure maions i cordino. Recomanen de totes totes fer la travessa del Ganivet, per la seva bellesa i singularitat. Així doncs, remuntem pel llom del Ganivet que poc a poc es va estretint. Els darrers 50 metres transcorren per una esmolada aresta amb roca un pèl descomposta, més típica dels Pirineus que no pas de Montserrat, on ens serà impossible assegurar-nos. Avaçarem amb molta cura fins que ja a la part final des-grimpem uns metres cap al vessant est per trobar la instal·lació de ràpel. Fem un curt ràpel que ens deixa entre el Ganivet i la Paret de Diables i continuem cap a l’oest per anar a trobar la Canal dels Avellaners (des del coll flanquejar de seguida que pugueu i anar a buscar la cara est de Patriarques). Un cop a la Canal dels Avellaners seguim avall fins el camí de l’Arrel.

El que més m’ha agradat:
  • Bona roca en general.
  • Restauració exemplar.
  • Ambient impressionant a la part final del Ganivet.

Potser també et pot interessar:

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)