carregant...

Torras-Nubiola a la Figuereta

Agulles Montserrat

juny 27, 2012 3:34 pm
Valoració: ****

La Figuereta, juntament amb el Sabre i el Punyalet, són tres llastres característiques de la muralla oest d’Agulles. La xemeneia de la Figuereta posseeix una bellesa primitiva, amb la mida justa perquè ens hi trobem còmodes, oferint-nos una escalada en ramonage del tot recomanable i sense gaire complicacions… Potser el més compromès sigui atènyer el peu de via.

  • Via: Torras-Nubiola
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: IV+ (D+)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 70 metres
  • Exposició: Alt
  • Compromís: Alt
  • Equipament: Via poc equipada amb un parell de claus i de burins. reunions amb parabolts
  • Material: 4 cintes exprés, un alien groc, una plaqueta recuperable i una baga llarga. Si entrem per la Ribas-Velasco afegir 5 cintes més i el camalot #1
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ****

Aproximació:

Existeix la possibilitat d’entrar a la via pel primer llarg de la Ribas-Velasco tal com marquem a la ressenya. Si volem fer la entrada original s’ha de travessar el Sabre per l’interior (o escalar la Torras-Nubiola-Capeta i rapelar fins al coll interior). Un cop creuat el Sabre continuem cap al nord per una vira amb roca delicada i algun pas exposat. A l’altra banda del Punyalet trobarem una corda fixa que ens ajuda a remuntar una part terrosa. Continuem cap al nord fins arribar a una alzina que queda al final del bosc penjat i on farem la reunió 0.

La via:

Si entrem per la Ribas-Velasco és recomanable fer una primera reunió a l’alzina per evitar les possibles caigudes de pedres. El diedre es troba pràcticament equipat amb pitons i espits. Aquesta tirada l’ajuntem amb la primera original i fem la segona reunió sobre la figuera. A partir d’aquí escalem la llastra en ramonage còmode fins a la part final, on toca sortir cap a la dreta per tornar a l’esquerra i atènyer el cimall de la llasta, on farem reunió. La darrera tirada, tot i que curta, té aquella gràcia de les plaques d’Agulles, amb uns bons cantells que menen directes al cim.

Descens:

Ràpel  curt pel vessant sud-est. Des d’aquest punt haurem d’anar a buscar la Portella d’Agulles.

El que més m’ha agradat:
  • Xemeneia sensacional, còmoda d’escalar i amb aire condicionat.
  • Darrer llarg curt però bonic.
  • Bona per combinar-la amb la T.N.C. del Sabre.
El que no m’ha agradat tant:
  • Aproximació delicada.

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)