carregant...

Hurtado-Carbonell a Diables

Diables Montserrat

maig 9, 2013 8:18 pm
Valoració: ****

L‘Hurtado-Carbonell és una bonica via d’escalada combinada que va a buscar l’evident diedre de la banda dreta de la paret. Per fer-ho aprofita estratègicament l’entrada de la CADE i el primer llarg de la Reina-Bellmunt, un preciós diedre que no es pot desaprofitar. El sisè llarg és realment bo, amb un diedre extraordinari que podrem superar en lliure molt difícil o en escalada combinada mercès a la generosa fissura que el ressegueix i que permet encastar punys o col·locar friends segons convingui.

  • Via: Hurtado-Carbonell
  • Zona: Montserrat – diables
  • Dificultat: 6a/A1 (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A1
  • Exposició: Mitjà
  • Compromís: Alt
  • Llargària: 225 metres
  • Equipament: Via bastant equipada. Fins a la R3 (inclosa) re-equipada amb parabolts. A partir d’aquest punt amb material original, abundant però rovellat.
  • Material: 18 cintes exprés, joc de friends fins el #3 de Camalot, joc de fissurers i un estrep.
  • Orientació: Est
  • Valoració: ****

Aproximació:

Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. El seguim i quan estem sota la Paret de Diables, en el punt en el que el camí s’eixampla, trobarem un corriol que surt a mà dreta en direcció a la paret; de seguida arribem a una llengua de roca amb una corda fixa. Un cop superada continuem per un corriol molt desdibuixat per la vegetació fins a peu de paret. Grimpem per la placa fins atènyer l’alzina on muntem la R-0.

Via:

Les dues primeres tirades pertanyen a la CADE, mentre que la tercera és de la Reina-Bellmunt. Fins aquest punt trobarem la via equipada amb parabolts i claus. A partir d’aquí en amunt hi ha l’equipament original, bàsicament burins i algun clau (els tacs s’han desintegrat). A l’artificial del llarg 4 hi ha un burí trencat, que es pot escanyar bé. A la sortida de la R-4 tornem a trobar dos burins trencats seguits, que també es poden escanyar sense problemes.

Les reunions són totes de burins (molts).

El darrer llarg sortim per l’Esperó Llucifer i així gaudim d’una preciosa placa de roca perfecta que li posa la cirereta al pastís.

Descens:

Des del final de via haurem de fer una llarga grimpada (170 metres aprox.) de II/III amb un pas de IV poc abans de guanyar el cim. Des del cim del Serrat de les Onze anem en direcció sud i desgrimpem una curta placa que ens deixa al collet entre la Paret de Diables i el Cap de Mort. Baixem per un corriol per la banda dreta i anem a buscar la canal dels Avellaners, que seguirem fins arribar al camí de l’Arrel i d’allà a Santa Cecília.

El que més m’ha agradat:
  • Els diedres del tercer i sisè llarg, amb personalitat pròpia.
  • La sortida per l’esperó Llucifer per rematar la jugada… Com escalar a Gorros però sense xapes de colors.
  • Ambient únic de Diables.

Potser també et pot interessar:

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)