carregant...

Anglada-Eli al Camell d’Ecos

Ecos Montserrat

maig 27, 2013 12:31 am
Valoració: *****

A vegades és la suma de les petites coses allò que dóna sentit a tot plegat, conformant quelcom aclaparador. L’Anglada-Eli és una d’aquestes sumes: talaia privilegiada i solitaria, roca de la millor i una línia que és pura delícia. sempre sentirem qui digui que és una rampa massa llunyana per tant pocs metres, però com deia un company, serà que “no está hecha la miel para la boca del asno”… Escalar aquestes clàssiques de Montserrat és una barreja de sensacions que només entén qui ho ha experimentat alguna vegada.

  • Via: Anglada-Eli
  • Zona: Montserrat – Ecos
  • Dificultat: V-/Ae (D+)
  • Dificultat obligada: V-/Ae
  • Llargària: 120 metres
  • Exposició: Alt
  • Compromís: Alt
  • Equipament: Poc equipada; un espit al segon llarg, un clau al tercer i els 5 passos d’Ae al darrer. La primera R té un parabolt, un espit i diversos burins, la segona 2 burins i 2 caps de burí. La tercera 3 burins i la quarta 2 parabolts
  • Material: 8 cintes, 2 plaquetes recuperables, bagues per merlets, un estrep i algun tricam i micro-friend
  • Orientació: Nord
  • Valoració: *****

Aproximació:

Des de Santa Cecília anem a buscar la canal del Migdia. Un cop passat el coll, al cap de pocs metres, anem a buscar la canal dels Micos, que remuntem fins atènyer el coll entre la Gepa del Camell i l’Eco Superior. Descendim aleshores per la vessant nord del coll fins arribar a l’inici de la via.

Via:

El primer llarg serveix per situar-nos al llom de l’aresta. El segon és una petita joia, roca exel·lent en un mar de còdols cantelluts que ens ajuden a progressar amb tota tranquil·litat. Trobem un espit a mitja tirada i podrem llaçar algun merlet.

La tercera tirada va per un bonic diedre amb un pas atlètic per situar-nos sobre una aèria vira al final de la qual trobarem la reunió. Per enfilar els burins del darrer llarg haurem de retrocedir uns metres per la cornisa i trobar el punt més assequible. La xapa del penúltim burí se’ns ha quedat a les mans, així que cal preveure una plaqueta o cordino per escanyar.

Descens:

Fem un ràpel del cim fins al coll. A la banda oest trobarem una instal·lació que ens mena a la canal de descens, però paga la pena remuntar la via Normal de la Gepa III (Alaix i Colomines, 1948) i rapelar dels del cim d’aquesta.

El que més m’ha agradat:
  • La via és una joia de dalt a baix.
  • Roca exel·lent i vistes panoràmiques.

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)