carregant...

La Normal del Sentinella (Pany-Ferrera)

La Plantació Montserrat

setembre 5, 2013 12:14 pm
Valoració: *****

Hi ha vegades que l’adjectiu “Normal” per una via no s’escau gens. És el cas de la Normal del Sentinella, una petita gran línia on l’enginy dels pioners queda palès amb l’agosarat pas de gegant que s’ha de fer per guanyar el cim del Sentinella des del seu Fusell.

Aprofitem l’avinentesa per recordar la figura d’en Jordi Panyella i Renom “Pany” (1916-2008), escalador que a la dècada dels 40 marcà tendència a casa nostra, compartint corda durant els seus anys d’activitat amb insignes escaladors com ara Jordi Casasayes “Hauss”, Maria Antònia Simó, Jordi Farrera o Raimon Estrems. Seves són entre altres les primeres al Sentinella, la Porra, el Gegant Encantat, El Dit o l’Agulla Fina dels Naps de Baix, aquestes dos darreres encara ara ascensions difícils i compromeses. Endemés també cal destacar una segona ben sonada com fou la Mòmia, juntament amb na Maria Antònia Simó, on per baixar hagueren de desgrimpar tota la via.

  • Via: Normal del Sentinella (Pany-Ferrera)
  • Dificultat: V+/A1 (D+)
  • Dificultat obligada: V/A1
  • Llargària: 55 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via pràcticament equipada amb claus i algun burí
  • Material: 10 cintes exprés, Camalot #2 i una baga ben llarga per la reunió cimera
  • Orientació: Est
  • Valoració: *****

Aproximació:

Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella.

La via:

Pugem a un promontori rocós del vessant nord per així enfilar-nos al Fusell i resseguir una fissura horitzontal. Aquesta es troba pitonada, però pot anar bé un Camalot #2 per reforçar donat que els ferros tenen força solera.

Quan s’acaba la fissura tirem amunt fins situar-nos al coll entre el Fusell i el Sentinella, on muntem la primera reunió. Des de la reunió veiem una fissura amb un tac, que podem reforçar novament amb el #2; continuem per placa i ataquem una fissura guapa, vertical i atlètica, per de seguida sortir al cimall de l’agulla. La reunió la fem envoltant una mena de merlet (preveure baga extra-gran). Ara només resta la cirereta del pastís, un pas de gegant per passar del Fus al Sentinella, gens difícil però força espectacular, pura delícia!!

Descens:

Ràpel de 45 metres des del Sentinella.

El que més m’ha agradat:
  • Espectacular canvi d’agulla, imprescindible!!
  • Segon llarg deliciós, primer en placa de roca boníssima i després en fissura.
  • Molt ràpida, combinable amb altres vies properes.

Potser també et pot interessar:

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)