carregant...

Via del Llons a la Pala Alta

La Noguera Montroig

novembre 27, 2013 1:37 am
Valoració: ****

Essència de l’escalada més clàssica en aquesta raconada del recollit Montroig, on tot és de mida humana, la Via del Llons encerta el camí entre extraploms, esquivant-los estratègicament i quan no queda més remei superant-los pel punt més dèbil. Escalada combinada farcida de bonics trams en lliure i artificial a equipar a base de flotants: guapa via!

  • Via: Del Llons
  • Zona: Montroig – Pala Alta
  • Dificultat: V+/A2 (MD+)
  • Dificultat obligada: V+/A2
  • Llargària: 120 metres
  • Exposició: Mitjà
  • Compromís: Mitjà
  • Equipament: Via poc equipada. La primera i la segona reunió només tenen un espit però són molt fàcils de reforçar
  • Material: 16 cintes exprés, joc d’aliens, joc de Camalots fins el #3 repetint el #2 i el #3, joc de tascons i alguna baga
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ****

Aproximació:

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via, fàcil de situar mercès als evidents extraploms de la part inferior.

La via:

D’una lògica aclaparadora, la via sap trobar en tot moment el pas més assequible entre els desploms de la part baixa de la paret, superant-los, al inici del segon llarg, per la part més dèbil. El sostre somital es guanya per una pregona fissura, que haurem d’equipar amb flotants. La via es troba pràcticament des-equipada, no obstant, sempre tindrem aprop un bon emplaçament on col·locar una peça quan estiguem necessitats.

Descens:

Un cop a la feixa marxem cap a la dreta, anant al tanto. Un cop fora de la mateixa  anem a buscar un petit corriol que baixa fins al Coll de Porta.

El que més m’ha agradat:
  • Tot i ser curta tots els llargs tenen el seu encant, destacant-hi especialment la plasticitat de la primera tirada i la superació del sostre de la darrera.
  • Fantàstica ruta per amortitzar els friends i els tascons.

Potser també et pot interessar:

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)