carregant...

Víctimes del 92 a Canalda

Canalda Solsonès

desembre 8, 2013 10:34 pm
Valoració: ****

A Canalda no hi ha terme mig, o t’enamora o l’odies per sempre més. Amb un estil propi, fruit de la morfologia de la muralla i l’ètica dels seus aperturistes la paret resta al marge de les modes. L’escalada es construeix prenent el compromís com a base. Rutes autèntiques, sempre sinuoses, on la intuïció  mana i el darrer punt d’assegurança sempre queda massa lluny… O ho entomes o ho deixes, això és Canalda.

  • Via: Víctimes del 92
  • Zona: Canalda
  • Dificultat: 6b (MD)
  • Dificultat obligada: 6a/Ae
  • Llargària: 210 metres
  • Exposició: Alt
  • Compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i un clau
  • Material: 8 cintes exprés, joc de tascons, alien groc i verd
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ****

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins passar sota la paret. Hi ha un aparcament a l’alçada del peu de via, que reconeixerem per trobar-se tot just a l’esquerra de la gran arcada que domina el sector. Un cop estacionats només haurem de creuar la carretera i remuntar fins a peu de via.

La via:

Via de tall clàssic, pràcticament equipada menys el quart llarg. Hi destaca el pronunciat flanqueig de la primera tirada, que de seguida ens posa en situació. A l’inici del segon llarg hi ha un tascó encastat. El quart llarg és l’únic on realment calen els flotants, un alien groc ens servirà per protegir la sortida de la reunió i més amunt podem acabar d’amanir el tema amb tascons i algun altre microfriend. Al darrer llarg hi trobarem un tram de placa tècnic i aeri diferent a la resta de la via. En definitiva, típica via de Canalda, amb panxes atlètiques, sinuosa, roca correcte i l’equipament just i necessari.

Descens:

Des del final de via remuntem uns metres fins trobar un corriol. Seguim pel corriol cap que marxa cap a l’oest i després baixa fins a Ca la Rita i d’allà a la carretera (40 minuts aproximadament).

El que més m’ha agradat:
  • Recorregut intel·ligent i ben trobat.
  • Escalada amb els típics ingredients del lloc, on tant escala el primer com el segon.
  • Tranquil·litat assegurada.

Potser també et pot interessar:

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)