carregant...

Capitán Veneno a la Pala Alta

La Noguera Montroig

gener 20, 2014 11:14 am
Valoració: ****

El modest Montroig, big wall de butxaca, colors vermellosos i emocions autèntiques on tot pren la seva justa mesura. Gaudir-lo a l’hivern, escalfant-nos al sol quan gela a la plana és tot un luxe, i més si ho fem escalant línies tan suggerents com la Capitán Veneno, clàssica del sector per dret propi. Escalada imprescindible i variada, amb dos parts clarament diferenciades, una primera de fissures, més clàssica, i una sortida al cim de traca i mocador, amb una de les millors plaques del sector.

  • Via: Capitán Veneno
  • Zona: Montroig – Pala Alta
  • Dificultat: 6c (ED-)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 95 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament equipada amb espits i claus
  • Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins el #3 de Camalot
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ****

Aproximació:

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.

La via:

El peu de via és fàcil de localitzar si prenem com a referència una característica fissura diagonal que travessa la paret. La via es divideix en dues parts clarament diferenciades: una primera conformada pels dos primers llargs, on domina l’escalada de fissura i tocarà acabar de d’autoprotegir-nos; i una segona secció que la componen els dos darrers llargs, amb escalada en placa i concepció molt més esportiva. Menció especial pel darrer llarg, absolutament vertical, amb roca perfecta, tècnic i pilós. Aquest el trobarem perfectament equipat a base d’espits i un clau. La segona, tercera i quarta reunió mola reforçar-les (fàcil).

Descens:

Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.

El que més m’ha agradat:
  • Tot i ser curta és una via força variada.
  • Sensacional placa del darrer llarg.
  • Perfectament combinable amb altres vies del sector.

Potser també et pot interessar:

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)