carregant...

Cobo-Pamplona al Serrat del Patriarca

Montserrat Serrat del Patriarca

juliol 9, 2014 12:38 am
Valoració: ****

Entaforat entre la Paret de Diables i la de l’Aeri el Serrat del Patriarca passa mig desapercebut. No obstant, per poc que ens aturem a contemplar-lo ens adonarem de la verdadera magnitud dels esperons arrenglerats que el conformem.

Les vies que hi trobem són totes d’entitat, poc transitades en general. La Cobo-Pamplona passa per ser la més assequible del sector endemés de les més llargues de Montserrat. Força equipada a les plaques, només s’haurà de completar la protecció a la fissura del tercer llarg i al tram d’A2, on actualment es passa bé sense martell. La part central té força ambient i l’aresta final, compartida amb la via Xavier Teixidó hi aporta un toc de plasticitat i unes vistes poc comunes de la Paret de l’Aeri.

  • Via: Cobo-Pamplona
  • Zona: Montserrat – Patriarques
  • Dificultat: 6a/A2 (MD)
  • Dificultat obligada: V/A2
  • Llargària: 360 metres
  • Exposició: Mitjà
  • Compromís: Alt
  • Equipament: Força equipada amb burins, claus i parabolts excepte el llarg 3 i 5 on caldrà completar l’equipament
  • Material: 20 cintes (o més si ho volem encintar tot), tascons mitjans, alien groc, Camalots #0.75 i #1, bagues per savines i algun cordino fi per si hi ha alguna plaqueta trencada. També es pot dur una “V” grossa i un “bong” per si les mosques pel cinquè llarg
  • Orientació: Nord
  • Valoració: ****

Aproximació:

Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. A l’alçada del Serrat de Patriarques ens desviem a mà dreta per la canal dels Avellaners. Un cop trobem la paret ens hem de fixar amb una corda fixa que ens marca l’inici de la via.

La via:

Si pugem el tram de corda fixa i fem la R-0 d’una savina podem enllaçar el primer i el segon llarg sense massa problema. El tercer llarg marxa per una fissura on hi trobem 4 claus, es pot acabar d’amanir al gust. El quart va per una placa vertical, cosida i amb bon ambient, la roca hi és molt bona i el lliure no massa complicat.

El cinquè llarg segueix una fissura, també bastant equipada (claus, burins i parabolts) tot i que tocarà col·locar alguna peça (friends mitjans i tascons). Actualment no cal clavar, però no està de més dur una “v” grossa o un bong per si les mosques. Després d’aquesta tirada encara queda un altre llarg d’artificial equipat abans de la xemeneia del vuitè llarg i enfilar els llargs de sortida.

Descens:

Des del cim creuem el bosc fins situar-nos davant un muret amb un parabolt blau. Escalem aquest 3 metres i arribem al cim del Serrat. Des d’allí podem desgrimpar o bé fer un ràpel de 30 metres justos cap al sud. Anem a buscar el camí de Sant Jeroni que seguim en direcció al Monestir. Poc abans d’arribar al Cap de Mort trobarem un corriol que marxa cap al nord, el prenem i en uns minuts arribem a la Canal dels Avellaners, que descendim fins al Camí de l’Arrel.

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)