Mingo Arenas-Sorolla a la Magdalena Superior

2017, 14 de maig

La Mingo Arenas-Sorolla de la Magdalena Superior és més coneguda com la Canaletes pel tram de la tercera tirada on s’ha de travessar un característic sistema de fissures fins enfilar-ne la darrera, que mena recte amunt a la quarta reunió. Es tractava d’una via de prestigi, oberta per dos dels escaladors més destacats de l’època, amb un grau de compromís gens menyspreable.

Incomprensiblement amb el temps si han anat obrint vies que l’ofeguen o directament la trepitgen. El cas més flagrant és la desafortunada Ignasi Jorba que quan no esborra les dues primeres tirades a base d’expansions li treu tot el compromís que pogués tenir la Canaletes d’antuvi; la sortida de la via al cim també és un guirigall d’expansions. Malgrat tot encara es pot fer la via original, sempre que tinguem la suficient força de voluntat per no encintar aquell parabolt que sempre és massa a la vora…

  • Via: Mingo Arenas-Sorolla
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: V+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Llargària: 130 metres
  • Equipament: Burins, espits i claus
  • Material: 6 cintes, bagues per merlets i un joc de tascons
  • Orientació: Nord
  • Valoració:*****

Aproximació:

Per arribar fins la Magdalena Superior ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de la canal que separa la Magdalena Superior i el Gorro Frigi la prenem i arribem fins al peu de via.

La via:

La primera tirada està totalment trepitjada per la Ignasi Jorbà, tot i que la reunió la fem a la via original, fàcilment localitzable per estar al costat d’un còdol característic.

La segona tirada és d’una elegància sublim. Hem d’anar a trobar un clau (entre els parabolts de la I.J.) per des d’aquest decantar-nos a la dreta a buscar un merlet característic. Un cop encintat el merlet tirem recte amunt a buscar una petita canaleta, on trobarem una flor de pitons assegurant el pas més dret. La reunió és uns metres més amunt.

El tercer llarg de corda és el més famós de la Magdalena Superior. Hem de flanquejar a esquerres fins enfilar la primera fissura, la resseguirem uns metres fins poder passar a la segona. Ara repetim la jugada, enfilar-nos uns metres i passar a la tercera i d’allà a la reunió. Les fissures es protegeixen perfectament amb els tascons.

La darrera tirada ressegueix el diedre que fa la llastra característica d’aquesta part del monòlit. Un cop enfilats al damunt atacarem el darrer tram, una placa molt vertical on trobarem un burí i dos espits.

Descens:

Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.

Ajuda'ns a mantenir Escalatroncs

Seria increïble que ens ajudessis a finançar el hosting amb un petit donatiu :)