Joan Begué i Puig a l’Agulla del Megui

La secció de la Plantació presenta una concentració important de roques i agulles, en alguns casos quasi amuntegades. L’Agulla del Megui, empetitida per les roques veïnes passa bastant desapercebuda malgrat ser una agulla perfectament definida. A més la seva orientació i el fet d’estar envoltada de roques més altes fan que passi la major part…

Joan Begué i Puig a l’Agulla del Megui

Barra Lliure a la Paret de l’Aeri

La Barra lliure és, malgrat que algun dels seus equipadors s’entesti a dir el contrari, una proposta prou interessant per escalar a la Paret de l’Aeri. De caire esportiu, segur no és de les més maques, però un cop tenim la majoria de clàssiques al sarró la Barra Lliure esdevé una bona opció. Un altre…

Barra Lliure a la Paret de l’Aeri

Paul Mc Cartney a l’Escut

La Paul Mc Cartney és una interessant proposta per petjar el cim de l’Escut. Molt ben trobada, aprofita les debilitats del vessant nord-est de l’agulla per traçar-hi un itinerari intel·ligent. Totalment equipada amb parabolts. Preveure alguna altre via per arrodonir l’excursió. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el…

Paul Mc Cartney a l’Escut

Martí Andreví al Ditet

Del conjunt de la Mà de Déu el Ditet és el monòlit més discret. Fent parella amb l’Agulla fàcil passa més o menys desapercebut al costat dels seus il·lustres veïns. No obstant i a banda de la preciosa Aresta sud recorreguda per la clàssica Auqué-Muñoz, al vessant oest s’enfila la ben trobada Martí Andreví. De…

Martí Andreví al Ditet

Bernat i Amàlia al Frare Gros

Vist des del sud el Frare Gros presideix, amb la seva presència altiva, el conjunt d’Agulles dels Alts Frares. Des del sud, aquest conjunt de monòlits conforma un bosc dins el bosc, un bonic entrellat de roques i agulles que conformen una de les raconades més emblemàtiques del Massís. La Bernat i Amàlia és un…

Bernat i Amàlia al Frare Gros

L’Aresta del Conveni del Metall a la Cinglera del Bolet

A la banda nord de la Cinglera del Bolet s’hi dibuixa mi rant a l’estrambòtic pinacle del Bolet una llaminera aresta. Escalada per primera vegada pels incombustibles Torras i Nubiola fou reoberta i rebatejada per un grup de sabadellencs que li donaren el nom que ha restat fins ara. L’escalada és absolutament lògica, aprofitant en…

L’Aresta del Conveni del Metall a la Cinglera del Bolet

X aniversari d’Escalatroncs

Tot just aquest mes de juliol fa 10 anys que vam començar amb Escalatroncs. Durant aquesta dècada ens han passat un munt de coses, hem escalat un piló de metres i el més important, hem pogut compartir corda i aprendre amb un bon grapat d’amics. I és precisament això, el fet de poder compartir experiències,…

X aniversari d’Escalatroncs

La Normal del Bolet de la Castellassa

Avoltes escalar és molt més que dificultat i metres, és descoberta, enfilar-se allà on per un moment l’ànima imagina, gaudir d’un entorn únic, assaborir sensacions que només pot gaudir qui és allà en aquell instant. A les beceroles de l’escalada a casa nostra, un dels primers pinacles a ser conquerits fou el modest Bolet de…

La Normal del Bolet de la Castellassa

Sombra a la Luz de la Luna a la Gorra Frígia

La Gorra Frígia La és un dels terrenys de joc més llaminers de Montserrat. Còdols agraïts, inclinacions que permeten la progressió en lliure no massa difícil i una alçada que acaba de donar entitat. Això ha fet que diferents generacions s’hagin sentit atretes i hagin deixat petja a la roca. Els pioners amb tot l’espai del…

Sombra a la Luz de la Luna a la Gorra Frígia

García-Vidal a la Miranda de les Boïgues

L‘escut de pedra que és la cara est de la Miranda de les Boïgues esdevé una de les roques més emblemàtiques de la regió d’Agulles. Perfectament encarada a l’est s’hi pot escalar durant tot l’any si escollim l’horari més convenient. Tot i que l’oferta d’itineraris és força variada, la majoria de cordades es decanten per…

García-Vidal a la Miranda de les Boïgues

Via del Salla a la Pala Alta

Flirtejant amb els grans sostres que dominen aquest sector de la Pala Alta la Via del Salla troba el pas enmig d’una verticalitat sense concessions. El resultat és una ruta de caràcter esportiu, amb roca sanejada i on la resistència juga un paper fonamental. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim…

Via del Salla a la Pala Alta

Interlaken a la Paret del Migdia

Després d’una llarga aproximació s’arriba a un dels peus de via més especials de Montserrat, un bosc original que transporta irremeiablement a una època on el Massís no estava sotmès a la implacable pressió humana. Aurons, teixos i alzines conformen un espai reconfortant per a l’escalador abans d’enfrontar-se a l’arrogant mar de pedra que es…

Interlaken a la Paret del Migdia

El Cor de Be

Juntament amb l’Agulla Vista i l’Agulla del Miracle el Cor de Be completa aquesta trinitat d’agulles que dominen el pas entre els Frares i els Ecos. La via 2006 del Cor de Be és una variant d’entrada de l’Aresta Brucs que li afegeix un plus de dificultat. Tot i que el realment interessant d’aquesta ascensió…

El Cor de Be

Via Normal de l’Agulla del Miracle

Carregada de personalitat l’Agulla del Miracle es troba enclavada en un lloc estratègic, frontera entre Frares i Ecos, tot just al costat del coll homònim. Amb una posició altiva i abocada al nord, a les ànimes enfiladisses no els importarà la seva modesta alçada i la llarga passejada per arribar al peu de via, hi…

Via Normal de l’Agulla del Miracle

Joan Cervera i Batariu l’Agulla Salvat-Papasseit (Cua del Bacallà)

Si alguna cosa té el vessant est de la cua del Bacallà (també anomenada l’Agulla Salvat-Papasseit), són les àmplies vistes cap a llevant, on s’intueixen els secrets més ben guardats dels Ecos, des de la majestuosa Roca dels Aurons, passant per la Vella o l’enigmàtic Cabrit. Així doncs sempre va bé trobar una excusa per…

Joan Cervera i Batariu l’Agulla Salvat-Papasseit (Cua del Bacallà)

Via de la Bavaresa a la Falconera

Situat al costat mateix del Port Esportiu del Garraf el penya-segat de la Falconera ofereix un interessant terreny de joc per l’escalada clàssica. A la banda est de la paret, a la part amb menys ambient trobem la via de Bavaresa. En aquest sector, hi trobem un bon guirigall de vies i material, fet que…

Via de la Bavaresa a la Falconera

Misión Imposible al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

Aquest hivern tan rigorós ens ha empès més d’un dia a refugiar-nos al Serrat del Poll, on a poc a poc anem descobrint la fornada de vies que s’hi ha obert darrerament. La Misión Imposible, tot i ser més veterana (1997) no s’ha escapat de patir un re-styling per deixar-la al gust del personal. La…

Misión Imposible al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

De les vies de la darrera fornada al Serrat del Poll la Nik Gall-Lastir és la que possiblement quedi com a clàssica del sector, juntament amb la degana Olga Frontera. Es tracta d’un itinerari de dificultat molt moderada però mantinguda en el seu grau, d’aquelles que et fan pensar que saps escalar, on sempre tindrem…

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

Makita Plateá a la Miranda del Pas del Príncep

A vegades la millor opció és quedar-se al bar fent un bon esmorzar, sobretot si la idea és anar a repetir aquesta via. Només se salva de la crema la primera tirada, un mur ben bonic. Un cop arribem al primer relleu ja podem baixar o continuar per la bonica i lògica Via Blava, perquè…

Makita Plateá a la Miranda del Pas del Príncep

Gran Manitú al Tossal de Balinyó

La majoria de vies del vessant sud de la Narieda es caracteritzen pel seu calcari de primera qualitat, bones dosis d’adherència i ineludibles trams de rostollam que li treuen qualsevol tipus d’ambient. Tot això amb una orientació sud estricta, ideal per quan el fred colla de valent. La Gran Manitú no és una excepció. Després…

Gran Manitú al Tossal de Balinyó

Via Regular al Tossal de Balinyó

El vessant sud de la Roca Narieda, o el que és el mateix, el Tossal de Balinyó, esdevé un dels millors indrets per deixar-se caure quan les temperatures es desplomen. Encarat al sud i a recer dels gèlids vents del nord, la paret esdevé un agradable solàrium amb un calcari més que excel·lent. Malauradament no…

Via Regular al Tossal de Balinyó

Pluja d’Idees a la Cajoleta

A  la banda baixa de la Canal del Migdia s’alça discreta la Cajoleta, roca ascendida amb certa freqüència per la seva agradable Aresta Brucs. Però és al vessant est on es presenten els recorreguts més interessants. Aquesta cara, a diferència del vessant de migdia, es presenta vertical a la seva primera meitat, alhora que farcida…

Pluja d’Idees a la Cajoleta

Esperó Vidal-Farreny-Albir a la Paret de les Bagasses

Abans de la febre oberturista que patí Terradets a la dècada dels 80 l’Esperó Vidal-Farreny-Albir era una de les vies que albergava més dificultats de la paret. Repetint-la no deixa de sorprendre com a l’any 1975 3 nanos que cap d’ells arribava als 22 anys s’atrevien amb aquella línia tan agosarada i plena d’incertesa; sens…

Esperó Vidal-Farreny-Albir a la Paret de les Bagasses

Aresta Cercamon al Serrat dels Pollegons

L‘Aresta Cercamon és una escalada feréstega, amb una llarga aproximació de final embardissat, un equipament més aviat auster i un rocam a voltes mediocre. Enclavada al bell mig del Massís té la gràcia de guanyar un bon reguitzell d’agulles i alhora gaudir de la tranquil·litat pròpia de les raconades poc transitades. Totes les tirades són…

Aresta Cercamon al Serrat dels Pollegons

G.E.M. als Plecs de la Vinya Nova

Tot just a l’esquerra de l’Urquiza-Olmo s’enfila la G.E.M. La visió des del peu de via pot fer arrufar el nas, no obstant, un cop guanyada alçada la via esdevé engrescadora, amb una bonica tirada de fissura i un mur final de traca. La via resta generosament equipada (16 cintes) i la roca és de…

G.E.M. als Plecs de la Vinya Nova

Anubis al Serrat del Moro

A l’Antic Egipte Anubis era el déu dels funerals, el guardià de les tombes. Tota una declaració d’intencions per aquesta quimera montserratina, on per sortir airosos caldrà una bona dosi de concentració i estar bregat en la típica finura montserratina. El recorregut és una contínua ziga-zaga a la cerca de l’únic camí lògic, sempre sobre…

Anubis al Serrat del Moro

Montpart a la Gorra Frígia

La Montpart és una de les vies més clàssiques de la concorregut Gorro Frigi. Tot i aquesta etiqueta és un itinerari que es repeteix esporàdicament malgrat la baixa dificultat i la bona qualitat del rocam, i és que el personal prefereix les autopistes de parabolts que l’envolten i en algun punt la trepitgen descaradament. En…

Montpart a la Gorra Frígia

Raisam a l’Escolanet

La Raisam ens brinda una paleta amb tots els colors i matisos de la Nord de Frares. Hi trobarem roca bona i deplorable, una escalada amb predomini del lliure però també alguna secció d’artificial i la verticalitat tan característica d’aquest sector del Serrat. Força equipada per estar on està caldrà alguna peça a quasi totes…

Raisam a l’Escolanet
12322