Clot de la Mònica Montserrat

Diedre Bonington a La Pastereta

*** 27 Maig, 2009

Tot i que el nom ens pugui fer pensar el contrari la via ens ofereix una escalada fonamentalment en placa (només escalarem en diedre els últims metres del darrer llarg). Continua, ràpida i d’un grau assequible, la podriem comparar amb la propera Funció Clorofíl·lica però un xic més exigent.

  • Via: Diedre Bonington
  • Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
  • Grau: V (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Exposició: Mitjà
  • Compromís: Baix
  • Llargària: 130 metres.
  • Equipament: Via equipada amb parabolts i un clau.
  • Material: 7 cintes exprés.
  • Orientació: Oest.
  • Valoració:***

Aproximació:

Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Just davant nostre puja un camí  de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.

L1(V)

La via comença uns metres a l’esquerra de l’Havana Club, per una rampa evident. Pujem per la rampa (III) que ens deixa davant una placa vertical. Un parell de metres més amunt tenim la primera assegurança. Els primers metres són de mirar-se’ls una mica, no són difícils però una caiguda seria força lletja. Seguim escalant per la placa, vertical i farcida de bones preses. Les assegurances allunyen una mica i aquesta serà la tònica de tota la via. Un cop superada la secció més dreta la placa es va tombant fins la reunió. 35 metres i 4 parabolts.

L2(II)

Aquesta tirada és un canvi de reunió que es fa per una mena de lleixa. Haurem d’anar amb compte amb un arbre caigut. 25 metres.

L3(V)

Ara comencem a escalar una nova placa. La primera assegurança també es troba força amunt, però la qualitat i la quantitat de les preses ens donaran la confiança suficient per atansar-la sense patiments. Tot el llarg es desenvolupa per la placa i és molt agradable, amb molt cantell i vertical. 35 metres i 6 parabolts.

L4(V)

Sortim de la reunió en diagonal cap a l’esquerra per anar a caçar la primera xapa. Anem serpentejant per la placa segons ens marquin les assegurances. En un moment donat ens apropem a la fissura que tenim a la dreta i escalem els últims metres en tècnica de diedre fins entrar a la reunió que es troba a una còmoda lleixa. Haurem d’anar amb cura a l’hora de pujar a la lleixa ja que el terreny està una mica trencat. 35 metres, 4 parabolts i un clau.

Descens:

Fem un ràpel de 50 metres fins la R2. D’aquesta reunió desgrimpem fins a la R1 i fem un altre ràpel de 35 metres.

El que més m’ha agradat:
  • Plaques de continuitat en V força ‘disfrutonas’
  • Bona roca en general.
El que no m’ha agradat tant:
  • Inici de la via una mica exposat.
  • Al fer el descens, tenir que canviar de reunió per fer el darrer ràpel. Potser abans es podia rapelar des d’un arbre, però les últimes ventades els han arrancat.