Montserrat Sant Benet

Trinxats a La Trumfa

**** 5 Octubre, 2009

Trinxats és una petita perla del grau moderat. Dos tirades d’escalada esportiva sobre bon conglomerat, ens faran gaudir d’una escalada obligada, però mai exposada. Oberta per J.M. Alsina és una lliçó magistral de com ha de ser equipada una via d’aquest grau. Molt bona opció per acabar d’arrodonir un dia a Sant Benet.

  • Via: Trinxats
  • Zona: Montserrat – Sant Benet
  • Dificultat: V (D)
  • Dificultat obligada: V
  • Compromís: Baix
  • Exposició: Mitjana
  • Llargària: 70 metres
  • Equipament: Via equipada
  • Material: 6 cintes exprés
  • orientació: Sud
  • Valoració:****

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). La primera agulla que trobem és la Trumfa. Agafarem el canal que puja cap a l’esquerra fins al peu de via.

L1(IV+)

La via s’inicia per una placa tombada que poc a poc va guanyant verticalitat. L’escalada d’aquest llarg sempre anirà en tendència a la dreta, per tal de salvar el gran sostre característic. El pas clau del llarg es troba  a la darrera assegurança, on haurem de tirar recte amunt i després flaquejar lleugerament cap a la dreta per entrar a la reunió.

L2(V)

Sortim de la reunió en diagonal a la dreta. Un cop xapada la primera assegurança la placa es tomba fins que arribem a un mur vertical. L’escalada d’aquest mur és més fàcil del que sembla. Un cop superat arribem a una petita lleixa on hi ha una baumeta. Veiem la xapa just a sobre. Per atènyer l’assegurança haurem d’anar cap a l’esquerra per esquivar el forat i després tornar cap a la dreta. Un cop superada aquesta expansió la verticalitat es perd ràpidament fins la reunió.

Descens:

Fem un ràpel de 20 metres per la vessant nord des d’un arbre (cintes i anella). Anem a parar al camí que va de Sant Benet a Sant Salvador.

El que més m’ha agradat:
  • La segona part del segon llarg.
  • Ètica de la via. Les assegurances són on toquen. Ni poques ni masses.
  • Ideal per combinar amb qualsevol altra via de Sant Benet.
…I la Paula diu:

Els retorns sempre tenen aquest no se què… plens de expectatives, pors, il·lusions… a vegades masses expectatives… Però aquest ha estat perfecte en tots els sentits.

El cap de setmana passat vaig sentir una veu dins meu que hem deia.. “ja està bé” anem a provar una via. I no em vaig voler esperar.

La consigna era retrobar-me amb el món vertical i mesurar una mica el peu, aleshores vaig pensar que la millor manera de començar era una via de  2 llargs, equipada i fàcil d’abandonar si no em trobava bé…

Amb l’ajuda de l’Edu vam decidir que la via Trinxats de la Trumfa era una bona opció. El 1er llarg va ser “durillo”, no podia relaxar-me, el meu cap i el meu cos estaven tant alerta que no hem deixaven gaudir ni per un moment. Només pensava que encara no estava preparada. Vaig arribar a la reunió, vam parlar una mica els tres plegats i vaig pensar per dintre meu que el millor era continuar, no podia rendir-me… I va ser màgic.

El 2º llarg va ser increïble, perfecte… I tant increïble va ser que vam decidir al cim entre petó i petó que faríem una segona via… I l’escollida va ser La Cerdà- Pokorski de l’Elefant… Un dia perfecte, d’aquells que guardaré al meu cor, ple de sensacions, ple de complicitat.

Merci carinyo per aquesta retrobada tant especial, per donar-me l’espai i el temps necessari…I merci Doria per acompanyar-nos, sempre és un plaer escalar amb tu!