Montserrat Serrat dels Monjos

Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos

*** 8 Desembre, 2009

Escalar al Serrat dels Monjos implica acceptar una sèrie de condicions innegociables: dosis de vegetació assegurada i roca que va de cutre a exel·lent.

Si portem  ben assumits aquests handicaps podem gaudir d’un dia d’escalada força agradable. L’Alta Fidelitat, a demés d’oferir-nos la seva ració de matoll i roca dubtosa també ens permet gaudir d’una escalada d’allò més variada, amb boniques fissures i plaques que seran el gaudi de qualsevol escalador que tingui ganes d’enfilar-se.

  • Via: Alta Fidelitat
  • Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
  • Dificultat: V+ (MD-)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 150 metres
  • Exposició: Mitjà/alt
  • Compromís: Mitjà
  • Equipament: Via semi-equipada
  • Material: 8 cintes exprés. Tot i que la via es pot fer amb el que hi ha posat, anirà molt bé un joc de tascons i el Camelot nº 1. També serà interessant dur bagues per savines.
  • Orientació: Sud
  • Valoració:***

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. El peu de via es troba tot just passada la part central del Serrat uns 20 metres a l’esquerra de la Pícnic.

L1(V)

La via s’inicia a l’esquerra d’un esperó. Aprofitarem una llastra per fer uns passos en bavaresa que ens permetran xapar el primer espit de la via. Tot seguit anirem una mica cap a la dreta i després recte amunt. Arribarem a una mini lleixa que ens serveix per encarar una nova placa. Un cop xapat el primer espit anirem en tendència a  la dreta per poder xapar el següent. Seguim amunt en lleugera tendència a l’esquerra fins  situar-nos a una mini lleixa que ens mena a una fissura. Haurem d’escalar la fissura en tècnica de diedre. Aquesta és vertical i es troba ben protegida per tres claus. Un cop superada la fissura flaquejarem uns metres a l’esquerra fins situar-nos a un esperó fàcil que ens menarà a la reunió. 5 espits i 3 claus, 40 metres.

L2(V+)

Des de la reunió cap a la dreta veurem una assegurança, no anar cap allà doncs pertany a la via Diagonal 33. Sortim de la reunió cap a l’esquerra per anar a buscar una mena de canal vegetada amb força mal aspecte. Escalarem amb cura superant una sèrie de blocs no gaire de fiar fins arribar a una fissura que ens queda a la nostra dreta. A la part alta hi trobarem un clau i de seguida un espit. Quedarem sobre un esperó, davant ens trobem una bonica placa. La secció és vertical però molt ben assegurada per dos espits; de seguida que sortim del segon la placa ajeu un xic. Creuem una línia de matolls, superem un altre ressalt i entrem a la reunió. 3 espits i un clau; 35 metres.

L3(V)

Sortim de la reunió per una bona placa en diagonal a la dreta per anar a atènyer un espit. Seguim recte pel costat d’una fissura uns metres fins que trobem un clau. Passem a la placa de la dreta, més fàcil, i seguim en tendència en diagonal cap a la dreta. Veurem un espit a una placa a la nostra esquerra, l’hem d’ignorar. La nostra via segueix per la dreta, per una bonica fissura que escalarem en tècnica de diedre. Al final hi trobarem un clau, però abans hi entren molt bé els tascons. Un cop superada la fissura seguim recte fins la reunió. 1 espit i 2 claus; 25 metres.

L4(V)

Sortim de la reunió superant un petit tram de roca una mica lletja per col·locar-nos sobre una placa amb millor aspecte on trobarem un primer espit; d’allí hem d’anar amunt i cap a l’esquerra fins trobar un clau. Un cop xapat pugem els peus fins l’alçada del clau i busquem una molt bona pressa a la dreta, que amb un pas força atlètic ens permet passar a la dreta. Des d’aquest punt comencem a escalar un petit diedre fins xapar un espit que queda a la dreta. Un metre més a la dreta veurem un altre espit; en contes d’intentar passar a la dreta per xapar-lo, seguim mig metre més amunt i trobarem bon cantell per anar flaquejant en bavaresa cap a la dreta i poder xapar l’espit. Un cop xapat pugem una mini lleixa i seguim una mica cap a la dreta, on trobarem una nova assegurança a l’alçada del cap. Ara escalarem per una fissura fàcil fins atènyer un nou espit. Un cop xapat seguim una mica en diagonal a l’esquerra per col·locar-nos sobre un slap. Al mig de la placa veurem un espit (no és molt recomanable xapar-lo perquè farà que les cordes freguin molt). Anem en diagonal a la dreta a buscar un diedret una mica descompost. A la part esquerra podem xapar un nou espit. En aquest punt a la ressenya original marca un pas d’Ae, però surt molt bé en lliure: es tracta de tibar una mica per superar el diedre que desploma lleugerament i col·locar-nos a sobre. Un cop superat aquest pas seguim escalant pel costat esquerra de la fissura (podrem llaçar una savina) fins superar un nou ressalt. Ara l’escalada es torna molt senzilla i haurem d’anar en lleugera tendència a l’esquerra fins trobar la reunió. 7 espits i 1 clau; 50 metres.

Descens:

Des de la reunió anem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.

El que més m’ha agradat:
  • Via del tot vairada.
  • Ben equipada allí on no hi ha opcions d’auto-protecció.
  • El darrer llarg el millor de la via.
El que no m’ha agradat tant:
  • Inici de la segona tirada per una canal una mica ruïnosa que no dona gaire confiança.
  • L’espit que hi ha a l’slap de la darrera tirada és millor no xapar-lo ja que el fregament és força important; si més no xapeu alternat i col·loqueu una cinta força llarga.