Collbató Montserrat

Somni de Primavera i Somni de Tardor a Collbató

** 11 Gener, 2010

Somni de Primavera i Somni de Tardor són dos vies ‘germanes’ situades a la zona d’escalada esportiva de Collbató, concretament als Totxos CAM Nou Barris. Es tracta de dos itineraris curts, d’aspecte no gaire engrescador i equipades a l’estil esportiu fet que els hi treu qualsevol mena de compromís i exposició. Per contra, la seva situació arrecerada i orientació sud les converteix en una bona opció per dies on seria impossible escalar a qualsevol altre banda… Així que si més no, ens serviran per treure’ns el cuquet i passar una jornada de “Love Climbing” sense més pretensions.

Somni de Primavera

  • Via: Somni de Primavera
  • Zona: Montserrat – Collbató – Totxos CAM Nou Barris
  • Dificultat: 6a (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 80 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Totalment equipada amb parabolts
  • Material: 9 cintes exprés
  • Valoració:**

Aproximació:

Un cop a Collbató hem d’anar fins al carrer dels Graus. Aparquem al final del carrer, al costat d’una pista cimentada que ens mena a un dipòsit d’aigua. Al final de la pista cimentada surt un camí a mà esquerra. El seguim fins creuar un torrent sec. Un cop a l’altra banda del torrent veurem les nostres vies al fons. Hi arribem per un corriol més o menys evident.

L1(IV)

Al peu de via hi trobarem una marca verda. Ens elevem per una fàcil placa tombada. Al final trobarem un llavi que no ofereix cap dificultat remarcable. Un cop superat topem amb la primera reunió. Nosaltres no l’hem fet i hem seguit amunt; només haurem de tenir la precaució de posar una cinta llarga per evitar el fregament. Anem cap a l’esquerra per anar a buscar una nova placa més senzilla que l’anterior. Al final d’aquesta trobarem la reunió. 10 parabolts; 50 metres.

L2(6a)

Sortim caminant de la reunió cap a l’esquerra fins situar-nos sota la placa per on transcorre la segona tirada. Al peu de la placa trobarem un parabolt que ens servirà per assegurar-nos i fer el canvi de reunió. La tirada s’inicia per una placa vertical. Ascendim fins una mini vauma des d’on podem xapar el primer parabolt. A partir d’aquest punt comencem una escalada en diagonal cap a l’esquerra, bastant tècnica sobre forats petits. En aquest tram és important col·locar bé els peus. Un cop xapat el tercer parabolt la cosa afluixa considerablement, convertint-se l’escalada en una ascensió del tot agradable fins la reunió. Aquesta es troba situada molt amunt. Existeix la possibilitat de passar les cordes per l’anella del ràpel i despenjar-se, fent el segon el llarg en top-rope. 9 parabolts; 30 metres.

Descens:

Rapelant la via.

El que més m’ha agradat:
  • Segona tirada preciosa, amb un tram de 6a tècnic i una sortida a la reunió sobre roca de primera.
  • Assegurada per no patir gens.
  • Possibilitat de fer el segon llarg de Somni de Tardor un cop hem acabat la via… Tindrem la sensació d’haver escalat quelcom més.
  • Ideal per dies freds o molt ventosos.
El que no m’ha agradat tant:
  • Primera tirada totalment prescindible. És una bona opció entrar per Somni de Tardor, amb un primer llarg molt més interessant.

Somni de Tardor

  • Via: Somni de Tardor
  • Zona: Montserrat – Collbató – Totxos CAM Nou Barris
  • Dificultat: 6a (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 80 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Totalment equipada amb parabolts
  • Material: 9 cintes exprés
  • Valoració:**

Aproximació:

La mateixa que per Somni de Primavera.

L1(V+)

La via comença uns metres més a l’esquerra de Somni de Primavera. Ens posem a grimpar per una placa fàcil per al cap de pocs metres saltar a la placa de l’esquerra. Aquesta es troba en un mur vertical amb una roca de pel·lícula; forats i còdols cantelluts faran que gaudim d’aquest tram   com criatures, llàstima que de seguida la placa per verticalitat… Trobarem una reunió intermitja que no cal fer. Seguim a buscar l’esperonet que tenim davant i l’escalem fins la reunió. 8 parabolts; 50 metres.

L2(6a)

Fem un canvi de reunió com a la via anterior, però en aquest cas anem a l’esperó de la dreta. El llarg s’inicia sobre roca no tant bona. Fem uns  passos fins per arribar a una primera lleixa. D’aquí sortim buscant bé les presses de mans, que no són tant abundants com voldríem fins arribar a una nova petita lleixa. Derivem una mica cap a la dreta per situar-nos davant una panxa, que és el pas clau del llarg. Haurem d’anar pujant peus fins que podem fer un curt llançament amb la mà esquerra sobre una molt bona pressa, que permetrà que puguem pujar els peus i superar la panxa; el moviment és molt maco i només cal una mica de decisió.

Un cop superada la panxa seguim en diagonal a la dreta per una placa amb molt bona roca fins arribar a una nova panxa, aquesta més fàcil. Tot i que els cantells són bastant roms i la roca no dona tota la confiança que voldriem no tindrem gaire problemes per superar-la si escollim bé. Un cop superada la panxa arribem a la reunió. De la mateixa forma que a la via anterior aquí també podem passar les cordes per l’anella del ràpel i que el segon faci la tirada en top-rope. 9 parabolts; 30 metres.

Descens:

Rapelant la via.

El que més m’ha agradat:
  • Roca de primera a la secció de V+ del primer llarg.
  • Divertida segona tirada.
  • En general més maca que la seva germana.
El que no m’ha agradat tant:
  • Roca una mica dubtosa a l’inici del segon llarg