Montserrat Sant Benet

Via del Cabra a la Panxa del Bisbe

**** 10 febrer, 2010

Fantàstica via de concepció esportiva que aprofita la roca de pel·lícula de la vessant sud de la Panxa del Bisbe, donant com a resultat una escalada sobre placa, mantinguda, divertida i que de cap manera ens pot deixar indiferents. Un cop fetes les tres primeres tirades es pot rapelar, però paga la pena seguir per gaudir del premi de les vistes des del cim.

  • Via: Del Cabra
  • Zona: Montserrat – Sant Benet
  • Dificultat: 6a (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 165 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb burins, alguns una mica deteriorats. Restaurada amb parabolts el 2010
  • Material: 12 cintes exprés; és recomanable dur un tascó o un friend mitjà per assegurar els primers metres de la via, donat que la primera assegurança es troba molt amunt.
  • Orientació: Sud/sud-oest
  • Valoració:****

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; abans d’arribar-hi passarem per la Panxa del Bisbe; un cop hem baixat les escales del camí veurem a uns 8 metres del terra una fissura amb una savina. La via comença a la dreta d’aquesta.

L1(V+)

Trobar l’inici de la via pot ser una mica complicat donat que el primer burí es troba força amunt i no es veu des del peu de via, però si tenim en compte que la via comença just on la paret canvia d’orientació i passa a la dreta d’una fissura amb una savina que es troba a uns 8 metres del terra no hem de tenir cap problema. Així doncs sortim del camí i anem direcció la fissura; un parell de metres abans d’arribar-hi trobarem un forat que sembla que sigui fet expressament per encastar-hi un tascó. Un cop assegurat l’inici del llarg seguim en tendència a la dreta fins trobar el primer burí. A partir d’aquest punt seran les expansions les que ens marquin el camí. D’aquest primer llarg dir que és vertical i mantingut en V/V+. La roca és molt bona i en general les preses acostumen a ser petites. 35 metres.

L2(V)

Sortim per l’esquerra de la reunió per anar a buscar el primer burí que es troba uns metres per sobre d’aquesta. Aquesta tirada també és mantinguda, però és més fàcil que la primera. El pas clau es troba entre el tercer i el quart burí: després de xapar la tercera expansió haurem de decantar-nos una mica cap a la dreta per tornar després a l’esquerra i poder arribar així a la següent assegurança. La roca continua essent immillorable encara que se’ns fa curta. 20 metres.

L3(6a)

Sortim cap a l’esquerra per anar a buscar un muret molt vertical on es troba el pas clau de la via. Uns forats molt bons ens permetran pujar fins que aconseguim situar el peu dret sobre un bon merlet. A partir d’aquest punt la verticalitat minva una mica, però haurem de sortir amunt per una mena de slap fins situar-nos a una mini balma. Un altre tram vertical i fi ens mena a uns darrers metres més suaus sobre còdols cantelluts. 30 metres. S’ha de dir que en principi el tram de 6a està protegit per tres burins. El primer i el tercer estan força rovellats i el segon està trencat. Així que millor no fer cap saque en aquest tram i no confiar en penjar-s’hi.

L4 i L5 (III)

Un cop fets els tres primers llargs es pot rapelar. No obstant val la pena seguir fins al cim. Per fer-ho sortim de la reunió en diagonal cap a la dreta per terreny molt fàcil. Trobarem un burí a mitja tirada i la reunió al cap d’uns 40 metres, sobre dos parabolts. Des d’aquesta queda una altra tirada de característiques similars fins al cim. Al cim no hi ha reunió, però trobem un cap de burí i si portem una plaqueta recuperable podem assegurar-nos-hi. 2 llargs de 40 metres.

Descens:

Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.

El que més m’ha agradat:
  • Via molt ben trobada, sempre cercant el pany de paret més dret.
  • Mantinguda però moderada.
  • Rocam de primera qualitat.
El que no m’ha agradat tant:
  • La via està assegurada amb burins; aquests comencen a estar bastant deteriorats incloent-hi les reunions i potser convindria plantejar-se una restauració, ja que la via s’ho val.
Actualització (5-5-2010)

La via ha estat restaurada substituint els burins antics per parabolts, sense afegir-ne de més. Felicitats per la restauració.