Àger La Noguera

Inversió Tèrmica a Àger

**** 2 Març, 2010

La Inversió Tèrmica és una bona excusa per deixar-se caure per Àger, un indret ple d’al·licients: bona roca, orientació sud que ens assegura roca calenta als mesos més freds  i un entorn esplèndid.  Si això no és motivació suficient, un primer llarg que ens posa les piles, unes boniques plaques a les tirades centrals i una entretinguda fissura a protegir poden ajudar a fer-nos acabar de decidir a repetir aquesta recomanable via.

  • Via: Inversió Tèrmica
  • Zona: Àger – Cap del Ras
  • Dificultat: 6b/Ae (MD+)
  • Dificultat obligada: V+/Ae
  • Llargària: 250 metres
  • Exposició: Mitjà/baix
  • Compromís: Mitjà
  • Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus, excepte el llarg 6 que es troba semi-equipat, la reunió 6, que s’ha de reforçar i els dos llargs de sortida que són des-equipats.
  • Material: 16 cintes exprés, joc de friends, especialment útil el Camalot nº 3 per reforçar la sisena reunió, joc de tascons, alguna vaga i estreps.
  • Orientació: Sud
  • Valoració:****

Aproximació:

Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, com a referència podem agafar l’esperó característic per on va la via Esperó Badalona. La nostra via comença uns 30 metres més a l’esquerra.

L1(6a+)

La via s’inicia amb un primer llarg molt mantingut, personalment penso que si el cotessin de 6b no passaria res. L’entrada és la part més exigent de la tirada, sobre regletes petites, que ja obliguen a tibar des d’un bon principi. Després es van succeint trams verticals amb petites panxes fins arribar a la reunió. En contrapartida la tirada es troba molt equipada, permetent apurar sense patir. 35 metres i molts parabolts.

L2(IV)

La segona tirada transcorre per una placa ajaguda, que ens permetrà recuperar les forces que hem esmerçat en el llarg anterior. Farem la reunió al peu d’un bonic diedre. 20 metres.

L3(V+)

Sortim de la reunió cap a l’esquerra per atacar el diedre, tenim una bona fissura i la placa té bona presa en tot moment. Al cap d’uns metres haurem de fer una preciosa i aèria travessa per situar-nos a una nova placa. Aquesta és magnífica: vertical i amb presa… Un gaudi pels sentits!! 30 metres.

L4(V+)

Seguim escalant la placa amb les mateixes sensacions. Al cap d’uns metres marxem una mica a l’esquerra per anar a buscar una fissura que ens permetrà fer algun pas de bavaresa. A partir d’aquest punt la qualitat de la roca deixa de ser excel·lent i les preses ja no són tant evidents. Superem un darrer ressalt i arribem a una còmoda lleixa on fem la reunió. 35 metres.

L5(6b)

Tirada curta que com a principal al·licient té el superar un petit muret extraplomat. Per fer-ho haurem d’anar per la dreta dels parabolts. Pugem peus i tibem de rebava per anar a atènyer unes bones preses per la mà dreta. Després només es tracta de tornar a pujar peus i les preses de mans van apareixent. Un cop superat el muret seguim uns metres fàcils i arribem a la feixa. 20 metres.

L6(V+, Ae)

La setena tirada és la que té més compromís de tota la via. La iniciem pujant per una placa ajaguda que va guanyant verticalitat progressivament. Trobarem un parell de claus, el segon dels quals té un xapatge una mica estrany. Seguim  fins un llavi; a partir d’aquest punt tenim 4 passos d’Ae o bé un tram de 6b+. Un cop deixem la darrera expansió d’aquest tram comencem a escalar per la fissura fins arribar a una nova assegurança. Un cop xapada ens queda un tram de fissura que haurem d’anar protegint. La fissura es bastant cega, però al principi d’aquesta podrem col·locar un tascó nº 6 que hi queda perfecte. Una mica més amunt hi entrarà algun friend petit, però es fa de més mal protegir. Trobarem un parabolt  a la placa de la dreta i una mica més amunt un clau. Ara la dificultat minva. Anirem cap una savina (en bastant mal estat), just al damunt hi ha un bon pont de roca que es fa amb un roc encastat.  A partir d’aquest punt la fissura es fa més ampla i la roca es torna més descomposta fins que arribem a un replà on trobarem un parabolt al costat d’una fissura. La reunió la fem del parabolt i la reforcem al gust amb la fissura de l’esquerra; un Camalot nº1 hi queda perfecte. Enaquest llarg també haurem de tenir en compte el fregament de les cordes. 55 metres

L7(IV+)

Sortim per la fissura que hem fet servir per reforçar la reunió i després anem un xic a l’esquerra, per superar uns petits ressalts que ens menen a una darrera placa abans d’arribar a la feixa. Al tanto en fer baixar pedres! La reunió la fem en una savina. 25 metres.

L8(III)

Sortim caminant cap a la dreta fins que trobem una canal evident, ens hi enfilem fins que sortim al cim. Fem la reunió sobre una savina. 35 metres.

Descens:

Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.

El que més m’ha agradat:
  • Primera tirada potent, personalment em sembla més 6b que 6a…
  • Tercera i quarta tirades sobre una placa molt divertida, vertical i amb cantell.
  • La sisena tirada, que li dona una mica de caràcter a la via, obligant a auto-protegir i a escalar una mica entre assegurances.
El que no m’ha agradat tant:
  • El darrer llarg és una mica absurd…
  • Tram de pedres soltes al llarg 7