Alt Urgell Paret Bucòlica

Bàlsam de Tigre a la Paret Bucòlica

**** 4 Març, 2010

Des que van adreçar la carretera d’Andorra la Paret Bucòlica fa honor al seu nom: amb un calcari generalment de primera qualitat, curta aproximació i bones vistes sobre l’embassament. La Bàlsam de Tigre és la clàssica de la paret. Situada a l’esquerra de la Terra de Dinosaures, són especialment memorables les dos primeres tirades, de continuïtat sobre plaques d’excel·lent calcari i preses somiades. La via es troba equipada amb bon criteri i només haurem de menester una dotzena de cintes exprés per gaudir d’aquesta aventura tant recomanable.

  • Via: Bàlsam de Tigre
  • Zona: Oliana – Paret Bucòlica
  • Dificultat: 6a+ (MD+)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 190 metres
  • Exposició: Mitjà
  • Compromís: Mitjà/baix
  • Equipament: Via equipada
  • Material: 12 cintes exprés
  • Orientació: Sud-est
  • Valoració:****

Aproximació:

Circulem per la C-14 direcció Andorra, al sortir del tercer túnel un cop passat el pantà d’Oliana ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300 metres i aparquem el vehicle a un replà a mà dreta. Des de l’aparcament ja es veu la via. Reculem caminant uns metres fins que trobem un corriol poc definit que ens porta fins al peu de la via (trajecte evident). “Bàlsam” tènuement escrit al peu de via.

L1(V+)

La via s’inicia amb un tram tombat que va guanyant verticalitat progressivament. Arribarem a una primera lleixa des d’on haurem d’atacar un tram extraplomat, que es fa molt bé gràcies a unes tremendes preses. Un cop superat el llarg continua vertical i amb bon cantell fins la reunió, que es fa a una còmoda lleixa. 40 metres.

L2(6a)

La dificultat de la segona tirada es concentra a la sortida de la reunió. Haurem de superar un sostre amb aspecte monolític. El més complicat és arribar a atènyer la bústia d’escàndol que queda per sobre d’aquest. Per fer-ho anem a cercar una bona rebava que hi ha a la dreta del bolt i que ens permetrà arribar a les esmentades bústies. Un cop ben agafats només haurem de tibar fort, pujar peus i treure cul fins quedar sobre el sostre. Un cop superat resta una placa de somni: vertical, aèria i amb uns cantells que mai hauríem imaginat. Tornem a fer la reunió sobre una còmoda lleixa. 30 metres.

L3(V+)

Anem cap a l’esquerra superant una serie de ressalts sobre roca amb aspecte no gaire engrescador. Abans d’entrar a la placa trobarem un pas una mica desplomat, on haurem d’aprofitar una nansa que surt de la dreta per xapar el parabolt (queda un xic a contramà). Un cop superat el pas, entrem a una nova placa amb bona roca, que anem escalant amb lleugera tendència a l’esquerra per després anar tornant a la dreta. Sortim per una mena de fissura i entrem a una feixa. Anem cap a la dreta i fem la reunió còmodament. 40 metres.

L4(V+)

Sortim per l’esquerra de la R. Tenim un parell de passets sobre presa petita i equilibri per xapar la primera assegurança. Un cop xapada enganxem la fissura de l’esquerra i fem una mica de bavaresa. Quan s’acaba tenim uns pocs metres de placa fins enganxar una nova fissura que tornem a superar en bavaresa. Només resta un darrer tram fàcil però on haurem de parar atenció amb la roca. 20 metres.

L5(6a+)

Sortim de la reunió per anar a buscar una mena de diedre poc definit. Al diedre la presa és més petita. Hem d’anar pujant amb calma, mirant bé on posem els peus en direcció a una evident fissura horitzontal que travessa el desplom per la seva base. La fissura ens permet fer presa invertida i d’aquesta manera podem xapar el bolt. Ara haurem de tibar de petites regletes per poder pujar peus que ens han de permetre enganxar una molt bona presa una mica més amunt. Després seguim uns pocs metres i fem reunió sobre bon terreny. 30 metres.

L6(IV)

El darrer llarg de la via és un rostoll per sortir de la paret, però haurem de parar compte amb la roca, que no sempre és bona. Farem la darrera reunió a l’arbre que millor ens vagi. 40 metres.

Descens:

Quan sortim de la via seguim unes fites a mà esquerra que ens menen cap un corriol. Seguirem per la feixa (fites). Aquesta va perdent alçada i trobem un nou corriol/tartera que ens porta fins a la carretera. 1 km.

El que més m’ha agradat:
  • Els dos primers llargs són molt bons. Menció especial per la placa del segon llarg, només per fer-la val la pena repetir la via.
  • Variada, vertical i contínua.
  • Roca de primera excepte trams puntuals.
  • Totes les reunions són molt còmodes.
  • Molt ben equipada.
El que no m’ha agradat tant:
  • Algun curt tram amb roca discreta.