Gorros Montserrat

Bella Easo al Gorro Frigi

*** 7 Juny, 2010

D‘entre totes les vies del Gorro potser la Bella Easo és de les menys senzilles. Sense deixar de ser una via de grau moderat, algunes panxes, els cantells majoritariament no tant generosos com a la resta de Gorros i certa continuïtat a les tirades, fan que sigui una via amb una mica més de caràcter que les seves veïnes. Equipada en la seva justa mesura a base de parabolts, directa i orientada a l’est, és una bona opció per escalar a l’ombra les tardes caloroses.

  • Via: La Bella Easo
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: 6a+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 130 metres
  • Exposició: Mitjà/baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 10 cintes exprés
  • Orientació: Est
  • Valoració:***

Aproximació:

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem a l’alçada de la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, ens desviem del camí i pugem uns 30 metres, on es troba l’inici de la via, just a l’esquerra de la via Òpera Prima, fàcilment identificable perquè es troba equipada amb parabolts grocs.

L1(V)

La via comença uns metres a l’esquerra de l’Òpera Prima, identificable fàcilment pels parabolts grocs. Els primers metres són mantinguts en cinquè grau, on trobarem presa petita i certa alegria entre assegurances, cosa que ens ajudarà a anar més concentrats. A meitat de la tirada la verticalitat minva i les preses es tornen més grosses i cantelludes, convertint-se en una agradable escalada de quart superior fins la primera reunió. 40 metres.

L2(6a)

Sortim de la reunió cap a la dreta i amb equilibri i l’ajut d’una bona bústia ens situem sota la panxa que hem de superar. Hem d’anar per la dreta del parabolt, buscant la millor opció que no sempre és evident. A l’arribar a la següent xapa la cosa afluixa de cop. Ens quedarà ara un tram vertical, on el que compte és negociar la millor opció. Un petit tram més vertical (més fàcil per la dreta de les xapes) serà la darrera dificultat abans de que la paret s’ajegui i arribem a la segona reunió.  30 metres.

L3(6a+)

Sortim cap a l’esquerra fins situar-nos sota la línia de parabolts que ens marcarà el camí a seguir durant la tirada. El tram clau són les tres primeres xapes, una secció molt vertical que ens farà apretar de valent si la volem treure a vista. Un cop passada la tercera expansió la cosa afluixa força. Anem cap a la dreta per terreny amable i després amunt fàcil fins la reunió. 20 metres.

L4(6a)

Sortim de nou cap a l’esquerra i encarem una bonica placa, vertical i de presa generosa, que a mesura que anem escalant s’anirà inclinant fins deixar-nos davant la darrera panxa de la via. Aquesta és desagradable si la fem a l’alçada d’un burí (poques preses de mans i quasi cap peu), però més segura que si anem més a la dreta (és veu més senzill, però hi ha galeta assegurada si falles). Un cop superat aquest tram ens quedarà un curt tram fàcil i una mica trencat fins la darrera reunió. 40 metres.

Descens:

Atenció! Els passamans i cadenes han estat retirats (febrer 2014) Es pot des-grimpar amb cura o rapelar

Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni.

El que més m’ha agradat:
  • Mantinguda en V grau, amb trams puntuals més difícils.
  • Bona alternativa per una tarda d’estiu.
  • Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb altres vies del Gorro.
  • Ben equipada, sense passar-se.
El que no m’ha agradat tant:
  • El grau que li marquen les ressenyes consultades és del tot irreal. M’he permès la llibertat de re-graduar-la segons la nostra ascensió.