Càmping Montserrat

Monòlit Groc a l’Esperó d’Olesa

*** 14 Juliol, 2010

Interessant escalada de caire esportiu magistralment equipada pel Marcel Millet i companyia. Els tres primers llargs són de transició, una grimpada que podem fer desencordats sense cap problema. A continuació gaudirem de dos llargs preciosos, mantinguts en 6a, tècnics i  prou obligats. Un cop superats, ens restaran dos tirades, més senzilles però on hi destaca una pronunciada panxa al penúltim llarg, potent i explosiva. La via té ombra tota la tarda i és ràpida de fer.

  • Via: Monòlit Groc
  • Dificultat: 6a+ (MD+)
  • Dificultat obligada: V+/6a
  • Llargària: 190 metres
  • Exposició: Mitjà
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via totalment equipada amb parabolts, algun espit i un clau
  • Material: 12 cintes exprés
  • Orientació: Est
  • Valoració:***

Aproximació:

Des del Monestir prenem el camí que surt de l’Estació Inferior del Funicular de Sant Joan en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Un cop passada la caseta del càmping trobarem un reixat, abans de creuar-lo veurem una paperera a la dreta que està al costat d’una petita canal, la pugem i seguim un corriol que ens mena a les plaques tombades on comença la via.

L1, L2 i L3(III)

Aquests tres primers llargs val la pena fer-los desencordats d’una tacada. Es tracta d’una sèrie de plaques inclinades amb prou bona roca que no presenten cap mena de dificultat. Arribarem a una corda fixa, que ens permetrà flanquejar amb facilitat fins la quarta reunió. 75 metres.

L4(6a)

La tirada comença recte amunt, primer sobre bones preses, però poc a poc aquestes es fan més escadusseres i el llarg es torna més regleter. Tot i que al principi del llarg les assegurances estan properes, a mida que anem guanyant metres aquestes van prenen distància. A meitat de la tirada tenim el pas clau, una secció especialment fina, on haurem de tibar de regletes per anar guanyant metres, sempre buscant les millors preses de peus. Un cop superat, la paret es va ajaient fins arribar a la reunió, situada a una còmoda lleixa. En aquest llarg hi ha algun tram puntual on la roca no és del tot bona, fet que demana una mica de  precaució. 30 metres.

L5(6a)

En aquesta tirada la qualitat de la roca canvia radicalment, i la podem considerar d’excel·lent. La sortida de la reunió és fina i d’equilibri, fet que ens farà treballar de peus. Un cop superat aquest primer tram l’escalada continua sent mantinguda, però molt bones preses i forats ens faran progressar gaudint, potser, del millor llarg de la via. El darrers metres de la tirada la paret torna a perdre verticalitat progressivament. La reunió, de nou, força còmoda. 30 metres.

L6(6a+)

Sortim per la dreta de la reunió i de seguida enfilem placa amunt, ara no tant vertical i amb molt bona presa. A mitja tirada trobem el pas clau: una pronunciada panxa protegida per dos expansions. Un cop xapada la primera hem d’anar lleugerament a l’esquerra, que és on es troben els millors forats per tibar i superar la part extraplomada.  Un cop superada la panxa ens queden uns agradables metres de IV+ fins la reunió, de nou còmoda. 30 metres.

L7(V)

Sortim flanquejant descaradament cap a la dreta, superant un tram una mica vegetal; pugem a una placa força inclinada que ens mena a un nou ressalt, la darrera dificultat de la via. El superem gaudint del bon rocam i anem en diagonal a la dreta fins la darrera reunió. 25 metres.

Descens:

El descens es pot presentar complicat, donat que els ràpels són diagonals; nosaltres hem seguit una estratègia que ens ha anat força bé: un ràpel de 25 metres fins la R7, un ràpel de 25 metres fins la R6. Un ràpel de 50 metres fins la R3 i un darrer ràpel de 60 metres fins al peu de via.

El que més m’ha agradat:
  • Tirades 5 i 6 molt bones, mantingudes i tècniques.
  • La manera d’equipar la via, amb bona distància entre assegurances, fent que l’escalada sigui més obligada però MAI exposada.
  • Ràpida aproximació i ombra per la tarda, converteixen aquesta via en una molt bona opció per les tardes caloroses.
El que no m’ha agradat tant:
  • Algun tram de roca a controlar a la quarta tirada.
  • Els tres primers llargs són un rostoll en tota regla… És el preu per poder accedir a les plaques superiors.