Pic del Martell

Reserva al Pic del Martell

**** 7 Agost, 2010

La Reserva és la gran clàssica del Pic del Martell. Via repetida i popular, aprofita bones plaques amb fissures i un marcat diedre per traçar un itinerari força reeixit, on podrem augmentar l’auto-protecció a discreció i gaudir d’una escalada atlètica, ràpida i que indiscutiblement deixa un bon regust de boca, sigui quin sigui el nostre nivell.

  • Via: Reserva
  • Zona: Pic del Martell
  • Dificultat: V+ (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 125 metres
  • Exposició: Mitjà
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, claus i un pont de roca
  • Material: 10 cintes i un joc de tascons o friends mitjans. Pot anar bé dur alguna baga per algun pont de roca
  • Orientació: Est
  • Valoració:****

Aproximació:

Anant per la C-32 direcció Sitges prenem la sortida 42 i continuem fins una primera rotonda. Agafem l’Avinguda Ratpenat i de seguida trobem una altra glorieta més petita, prenem la direcció al Parc Natural i de ràpidament sortirem de l’urbanització. Continuem per la carretera aproximadament un quilòmetre i mig fins que trobem una zona per aparcar just passada una corba a mà esquerra. Seguim a peu creuant la carretera i agafem un corriol marcat, que primer ens fa pujar una petita carena per després anar descendint fins al peu de la paret. Quan la paret canvia d’orientació a est hem de continuar una quarantena de metres fins trobar el peu de via (nom pintat a l’inici)

L1(V)

Identifiquem la via perquè hi ha el nom pintat a l’inici. Tenim varies possibilitats per fer el primer llarg. Nosaltres optem per fer una entrada directa un metre a l’esquerra de l’entrada original, d’aquesta manera tenim un pas dret i atlètic que de seguida ens deixa a la ruta original. Flanquegem cap a l’esquerra fins que la paret ens convida a tirar un parell de metres amunt fins una petita vira; flanquegem aleshores cap a la dreta (no anar a l’esquerra on es veu una expansió), trobem un clau i seguim una mica més fins una expansió. Des del parabolt tirem recte amunt per una fissura amb molt bona presa. Al cap d’un parell de metres flanquegem a l’esquerra fins atènyer la darrera expansió de la tirada. Només ens quedarà un pas per enfilar-nos sobre una còmoda lleixa on fem reunió. 35 metres, tres parabolts i un clau.

L2(V+)

Anem cap a l’esquerra a buscar un esperonet que enfilant-nos a sobre ens mena a un marcat diedre; ascendim pel diedre ajudant-nos de la placa de la dreta, on trobarem molt bona presa. Un sostre barra el pas i es pot superar per ambdós costats. Nosaltres optem per passar per l’esquerra i per fer-ho més emocionant anem a buscar el fil de l’esperó (no xapant el pont de roca i el clau de sota el desplom), més atlètic però amb presa brutal. Superat aquest tram trobem una reunió que no muntem. Flanquegem cap a la dreta i superem un altre tram atlètic amb molta presa per arribar a la reunió. 30 metres, sis parabolts, dos claus i un pont de roca.

L3(V+)

Sortim a buscar un ressalt que tenim uns metres davant a la dreta (a sobre hi ha una expansió que no es veu). Un cop al damunt del ressalt, per enfilar-nos haurem de fer una petita tibada sobre bona presa, haurem d’avançar per una placa inclinada, on si ho desitgem podrem col·locar algun encastador o friend. A mitjà placa trobarem un pont de roca equipat i una mica més amunt un tascó, que definitivament a passat a formar part de l’equipament fixe de la via. Passat el tascó hem de superar un petit extraplom, molt atlètic però com sempre amb molta presa. Ens decantem una mica a la dreta i arribem a una instal·lació de ràpel. Flanquegem una mica cap a l’esquerra per terreny selvàtic i arribem a un replà on muntem la reunió. 30 metres, dos parabolts i un pont de roca.

L4(IV)

Aquest llarg és molt vegetal, haurem d’avançar per alguns ressalts envoltats de vegetació, fins atènyer una placa on haurem de fer uns bonics passos d’adherència que ens duen fins un darrer ressalt atlètic que ens deixa a la darrera reunió. 30 metres i un parabolt.

Descens:

Hem d’arribar fins la part alta de la carena, on trobarem un corriol poc marcat amb algunes fites que ens mena fins al punt de sortida.

El que més m’ha agradat:
  • Línia molt ben trobada, sobre bona roca encara que un pèl rentada en algun punt.
  • Bon lloc per practicar l’autoprotecció.
  • Encarada a l’est, és un bon destí per les tardes caloroses.