Cadí Cerdanya

Anglada-Cerdà a la Roca de l’Ordiguer

***** 24 Agost, 2010

La muralla nord de la Serra del Cadí, any rere any castigada implacablement pels cicles naturals, que esmicolen les esveltes parets com si fossin terrossos de sucre, amaga bones perles només aptes per paladars aventurers.

La roca del Cadí té mala fama i a l’Anglada-Cerdà podem fer un tastet d’aquest injuriat rocam. La via, d’una lògica clàssica aclaparadora, va cercant les debilitats de la paret fins guanyar el cim de la contundent Roca de l’Ordiguer. La via resta semi-equipada a base de claus i a les reunions hi trobarem com a mínim un parabolt amb anella. Ens caldrà doncs, per repetir la via, un joc de tascons, friends, algunes bagues i una bona dosi d’intuïció. Recomanable dur navalla i cordinos per substituir-ne algun de molt castigat.

  • Via: Anglada Cerdà
  • Zona: Cadí – Roca de l’Ordiguer
  • Dificultat: V+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 350 metres
  • Exposició: Alt
  • Compromís: Alt
  • Equipament: Via semi-equipada a base de claus. Les reunions tenen com a mínim un parabolt amb anella, que caldrà reforçar.
  • Material: 10 cintes exprés, joc de tascons, friends i alguna baga. Recomanable navalla i cordinos.
  • Orientació: Nord
  • Valoració:*****

Aproximació:

Ens dirigim a Estana i un cop creuat el poble continuem fins que trobem un aparcament on deixar el vehicle. Des d’allí seguim a peu cap a Prat de Cadí (PR). Un cop a Prat de Cadí, amb la paret davant nostre, continuem pel corriol amb marques grogues i blanques que mena cap a la Canal de Cristall. Abans d’entrar a la canal ens desviem a la dreta fins a peu de via. Un pi a la paret a 15 metres del terra és molt bona referència.

L1(IV+)

Per localitzar el peu de via prenem com a referència un pi característic que es troba a uns quinze metres d’alçada i on muntarem la primera reunió. La via s’inicia un pèl a l’esquerra del pi, a una mena de fissura-diedre que va en diagonal fins aquest. Hem de remuntar el diedre, començant a tastar i acariciar la roca fins una lleixa on es troba el pi que aprofitarem per muntar la primera reunió. 15 metres.

L2(IV+)

Ens enfilem al pi i sortim a una placa per de seguida entrar a un diedre. Seguim pel diedre tota la tirada, de nou acariciant la roca, amb bons emplaçaments per l’auto-protecció fins arribar a la segona reunió. 35 metres.

L3(V)

Sortim de la reunió cap a l’esquerra i escalem uns metres en diedre fins que sortim a una placa que creuem cap a l’esquerra per atènyer un nou diedre. Els passos de placa són finets i demanen de la nostra concentració. Un cop al diedre progressem amb passos força estètics fins la reunió. 25 metres.

L4(V-)

Iniciem la quarta tirada sortint cap a la dreta. Progressem en diagonal per terreny fàcil però molt trencadís i ens saltem una reunió (segurament pensada més per la retirada que no pas per la progressió, ja que queda sota del diedre que ens toca escalar i és blanc fàcil per les pedres que cauen). Un cop passada la reunió hem d’entrar a un diedre. El pas més difícil el trobem a l’enfilar-nos-hi, atlètic i amb bon cantell, però on haurem de parar atenció a no arrencar res. Un cop al diedre, seguim amunt fins la reunió, que es troba un xic a la dreta, a una còmoda lleixa. 35 metres.

L5(V)

En aquesta tirada hi ha diferents versions depenent de la ressenya que duem. Nosaltres hem optat per flanquejar uns metres cap a l’esquerra per una vira i pujar recte amunt per una sèrie de ressalts que ens menen a una xemeneia. Sortir de la xemeneia cap a l’esquerra requereix un pas força atlètic i de decisió, més quan aquesta és difícil de protegir  i només un clau uns metres més avall protegeix la jugada. Un cop fora seguim uns metres en diagonal a l’esquerra i trobem un espit on muntem la reunió. 30 metres.

L6(III)

De la reunió sortim flanquejant cap a la dreta, fins i tot al principi baixem un metre per trobar el millor terreny. En aquesta tirada la roca és pèssima i la protecció complicada, així que haurem de parar compte. Seguim flanquejant per la base de la paret fins que trobem la següent reunió. 45 metres.

L7(IV)

Iniciem la tirada introduint-nos a una mena de canal-xemeneia, en la qual haurem d’anar superant una sèrie de ressalts fàcils però divertits fins que arribem a una mena de replà on muntem reunió. 40 metres.

L8(V)

Anem a buscar una fissura evident que ens queda a l’esquerra, primer haurem de superar una sèrie de ressalts fàcils fins que podem progressar per la fissura. Quan el tema es posa seriós sortim cap a la placa de la dreta, on hi trobarem un clau emplaçat que ens permet passar a una xemeneia que tenim més a la dreta. Continuem per la xemeneia superant una sèrie de ressalts atlètics i anant al tanto de no fer baixar massa pedres fins que arribem a la reunió. 50 metres.

L9(V+)

Sortim de la reunió i anem a buscar la fissura de l’esquerra (no anar per la xemeneia de la dreta), que superem amb un pas atlètic força bonic. Seguim cap a l’esquerra i en oposició superem un bloc encastat per la seva esquerra. Un cop superat sortim en diagonal per una placa vertical protegida per un parell de claus, un a l’inici i un altre al final. L’escalada és fina i requereix bona tècnica de peus. Al finalitzar la travessa continuem amunt pel costat d’una fissura una mica trencada on hi trobem un friend encastat i castigat. La reunió la muntem a una còmoda lleixa. 35 metres.

L10(V)

Sortim per l’esquerra de la reunió i escalem per una fissura estreta i potent ben protegida amb claus. Un cop superat aquest tram més dret anem un pèl a la dreta i superem uns ressalts més fàcils fins arribar a una aresta força aèria. Només resta seguir cap a la dreta (on la paret canvia d’orientació) i superar un petit mur protegit per un clau (atenció, perquè si caiem abans de xapar el clau la castanya és d’antologia, donat que portem bastants metres sense poder protegir). El muret és dret i bonic d’escalar i un cop superat trobarem la darrera reunió de la via. 40 metres.

Descens:

Des de la darrera reunió superem un contrafort i continuem per l’aresta amunt, superem un ressalt i arribem a una vira que baixa cap a l’esquerra (fites!!!). Seguim descendint fins arribar a la Canal de Cristall. Baixem per la canal i prenem el PR que ens mena a Prat de Cadí i d’allí fins a l’aparcament.

El que més m’ha agradat:
  • Fantàstica escalada per terreny d’aventura. 100% clàssica.
  • Totes les reunions tenen un parabolt amb anella, fet que permet una retirada menys complicada.
  • Totes les tirades tenen trams bonics que no ens deixaran indiferent.
  • Ambient brutal.