La Plantació Montserrat

Infinity a la Roca dels Col·leccionistes

*** 2 Novembre, 2010

De vegades hi ha línies que resten incomprensiblement verges fins que algú encerta a trobar la lògica d’un traçat que després ens resulta tant evident. És el que han fet els germans Masó amb aquesta bonica Aresta Brucs, estranyament oblidada, potser per trobar-se a un dels racons menys visitats del massís. La via consta de tres tirades prou sostingudes i variades (més una quarta de sortida), perfectament equipades i que ara surten completament en lliure, gràcies al sanejament sofert pel pas de les cordades. Una bona opció per gaudir d’un dels indrets més tranquils de Montserrat.

  • Via: Infinity
  • Zona: Montserrat – La Plantació
  • Dificultat: 6a (D+)
  • Dificultat obligada: V/A0
  • Compromís: Baix
  • Exposició: Baix
  • Equipament: Via equipada amb espits
  • Material: 8 cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***

Aproximació:

Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop superats els esglaons remuntem en tendència a l’esquerra (fites) fins arribar al peu de via, a la banda esquerra de la canal (fletxa i lletra ‘I’ gravades).

L1(V)

La primera tirada transcorre per una mena de contrafort. Trobarem una fletxa i una lletra ‘I’ gravades al peu de via. Es tracta d’una tirada en placa, ben assegurada i de dificultat mantinguda en cinquè. El pont de roca que marca la ressenya original ja no hi és, tot i així, arribar a la primera expansió no resulta gaire complicat. Abans d’arribar a la reunió el terreny es torna una mica descompost i haurem de parar cura de no fer baixar pedres. La reunió la muntem d’una sòlida savina. 30 metres.

L2(V+)

La segona tirada s’inicia vertical i ens demanarà saber jugar amb l’equilibri i la col·locació per superar uns primers metres prou fins. De seguida però, la dificultat va disminuint de manera progressiva i l’escalada esdevé del tot plaent. Quan s’acaben els espits hem d’anar en tendència a la dreta, sempre seguint la lògica, fins trobar la darrera expansió de la tirada, que costa una mica de veure. Un cop encintada seguim uns metres en tendència a l’esquerra fins atènyer la segona reunió. 25 metres.

L3(6a)

Iniciem el tercer llarg en tendència a la dreta per terreny senzill fins situar-nos sota un desplom. Trobarem la primera expansió al lateral d’un pedestal al qual ens hem d’enfilar. Si anem un pèl a la dreta trobarem bones preses de peus i una molt bona ganda que ens permet pujar al pedestal. Un cop a sobre ens queda un pas de decisió per superar la panxa, amb bona presa de mans i de peus. Superat el pas ens restarà un tram ajagut fins a la reunió. La tirada es troba força sanejada i el tram que inicialment era d’Ae surt bé en lliure. 35 metres.

L4(II)

Tirada de tràmit per abastar el cim de l’agulla. Cal parar molt de compte en no fer baixar moltes pedres (missió força difícil per altra banda) donat que aquest tram és força terrós i trencat. 15 metres.

Descens:

Un ràpel de 40 metres per la vessant nord-est, que ens deixa a la canal entre la Roca dels Col·leccionistes i la Roca de Sant Martí.

El que més m’ha agradat:
  • Traçat elegant i lògic.
  • Les tres tirades són variades i boniques d’escalar.
  • L’Ae del tercer llarg surt bé en lliure, amb passos bonics i roca franca.
  • Ràpida, fet que ens permet combinar-la amb altres vies veïnes fent l’excursió fins la Plantació més profitosa.
El que no m’ha agradat tant:
  • A la darrera tirada és pràcticament inevitable fer anar alguna cosa avall. Al tanto si hi ha més cordades a la via.