Cingles de Rupit Osona

Ve-Mu al Salt de Sallent

**** 4 Agost, 2011

Sinuosa i estratègica la Ve-Mu s’enfila quasi exclusivament en artificial per la cinglera fins trobar el punt més dèbil per on creuar, d’una manera sorprenent, el fragorós Salt de Sallent.

Abans però, haurem d’haver superat un bonic sostre, que ens deixa suspesos sobre l’aigua, en un ambient més propi dels remots tepuys veneçolans. Malgrat el que podem pensar, l’escalada esdevé del tot variada i el canvi de punt de vista constant és un joc que no deixa de sorprendre’ns durant tota l’ascensió. Definitivament a la Ve-Mu l’escalada cedeix tot el protagonisme a una natura que és manifesta amb tota la seva força en aquesta formosa raconada del Collsacabra.

  • Via: Ve-Mu
  • Zona: Cingles de Rupit
  • Dificultat V/Ae (MD-)
  • Dificultat obligada (V/Ae)
  • Llargària: 200 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Alt
  • Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i claus
  • Material: 16 cintes exprés, alguna baga, 2 estreps i càmera de fotos
  • Orientació: Sud-est
  • Valoració: ****

Aproximació:

Des de Rupit prenem la pista que duu cap a Sant Joan de Fàbregues. Al cap de tres quilòmetres aproximadament trobarem un primer trencall, prenem el de l’esquerra. Al cap de tres-cents metres trobem un nou trencall a mà esquerra que tornem a prendre. Pocs metres després arribem a una esplanada on podem deixar el vehicle. Seguim a peu per la vista fins arribar al mirador. Del mirador surt una traça cap a l’est que de seguida baixa per un grau. Baixem i al cap de poc trobarem un trencall a mà dreta (fites) que ens porta cap a la base de la paret. Ràpidament passarem pel peu de via de l’Esperó Beltegeuse; continuem endavant fins que arribem a la bassa que forma el Salt. Creuem a l’altre riba i anem a buscar els sostres de l’esquerra (espit i nom tènuement escrit a la roca).

L1(IV+)

Ens situem a la part més a l’esquerra dels sostres  i ens enfilem per uns ressalts. Anem en diagonal a la dreta fins arribar a una figurera. Des d’allí marxem cap a l’esquerra per una graonada que ens mena a una corda fixa que ens deixarà a la primera reunió, situada en un petit nínxol. 30 metres.

L2(A3e)

Iniciem un flanqueig pel sostre que ens aboca al fil d’aquest. Amb un parell de moviments acrobàtics ens enfilem al mur superior i de seguida arribem a la reunió, que és força incòmoda. 15 metres.

L3(A1e/V)

Flanquegem uns metres per superar un desplom que ens barra el pas. Un cop el deixem a la nostra esquerra enfilem recte amunt fins arribar a la base d’un bosc penjat. La sortida en lliure és atlètica i un pèl terrosa. Un cop dins el bosc l’ambient és salvatge i haurem de parar cura en no relliscar. Fem la reunió a uns arbres tot just abans d’arribar a un petit mur que ens barra el pas. 30 metres.

L4(A1e/II)

Superem el muret amb quatre passos d’artificial equipat i arribem a un nou bosc. Seguim amunt fins la base de la paret i des d’allí caminem cap a la dreta fins als darrers arbres on muntem la quarta reunió. 30 metres.

L5(II/III)

Marxem cap a la dreta i ens creuem el salt d’aigua per darrera d’aquest; a poc que baixi aigua tenim la mullena assegurada. Un cop a l’altre banda trobarem una corda fixa que ens mena directament a la cinquena reunió, d’un sol parabolt. 30 metres.

L6(IV+/A1e)

Ataquem el mur que tenim davant. La progressió és en artificial senzill tot i que per entremig trobarem alguna curta sortida en lliure fàcil abans d’arribar a la reunió, que es fa sota un sostret; allí trobarem el llibre de registre. 30 metres.

L7(A2e)

Ens situem sota el sostre i l’ataquem sense miraments; els passos no són llargs. Tot just sortir del sostre trobem una nova reunió que no cal muntar. Seguim per terreny vertical fins que sortim de la paret cap a l’esquerra i muntem la darrera reunió en unes bones alzines. 30 metres.

Descens:

Inexistent.

El que més m’ha agradat:
  • Raconada d’una bellesa molt especial.
  • Tot i la uniformitat tècnica l’escalada esdevé força variada, amb la superació de dos sostres inclosa.
  • Sensacional travessa del salt d’aigua.
  • Si anem en època calorosa tenim la possibilitat d’acabar l’ascensió banyant-nos a uns gorgs que hi ha al final de la via.