Alòs de Balaguer La Noguera

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

*** 19 febrer, 2018

De les vies de la darrera fornada al Serrat del Poll la Nik Gall-Lastir és la que possiblement quedi com a clàssica del sector, juntament amb la degana Olga Frontera.

Es tracta d’un itinerari de dificultat molt moderada però mantinguda en el seu grau, d’aquelles que et fan pensar que saps escalar, on sempre tindrem una bona ganda a mà tot i la verticalitat d’alguna tirada. La via es fa molt de pressa i amb el que hi ha posat, tot i que podem dur un petit joc de tascons o friends mitjans per acabar de rematar la jugada.

  • Via: Lo Nik Gall-Lastir
  • Zona: Alòs de Balaguer – Serrat del Poll
  • Dificultat: V (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Llargària: 170 metres
  • Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus.
  • Material: 10 cintes i un petit joc de friends o encastadors
  • Orientació: Sud
  • Valoració:***

Aproximació:

Des d’Artesa de Segre prenem la carretera que ens porta fins Alòs de Balaguer. Un cop a Alòs de Balaguer prenem una pista en bon estat que discorre al costat del riu. Aparquem al final de la pista transitable, just sota la paret. Des del cotxe l’aproximació és evident. Nom escrit al peu de via.

La via:

Com totes les vies del sector la Nik Gall-Lastir consta de dues parts dividides per la feixa que creua tota la paret. Els tres primers llargs transcorren pel pedestal, escalada agradable amb bona ganda, on podem enllaçar les dues primeres tirades sense patir.

Però és després de la feixa on trobem els llargs de corda més interessants. Bonica escalada bàsicament en placa, amb cert ambient i verticalitat. També podem empalmar tirades sense patir. La via s’escala ràpidament i amb el que hi ha posat, tot i que podem afegir més peces a discreció, la paret ho permet.

Descens:

Des de la R6 continuem per la creta fins una petita bretxa on trobarem una instalació de ràpel encarada al nord. Fem un ràpel curt que ens mena a una canal i grimpem la paret que ens queda davant fins una nova instal·lació de ràpel. Un altre ràpel de 25 metres ens deixa a la tartera que desemboca al riu.