La Noguera Vilanova de Meià

Altres Límits a la Roca Alta

*** 3 Febrer, 2020

L‘altres Límits és una via menor, que li treu tot el suc a un pany de paret on la Roca Alta es desdibuixa. Això no obstant, la tercera tirada és ben bonica, una placa d’aquelles tan típiques de la zona, amb les seves franges i uns bonics moviments en bavaresa. Les reunions són tot un luxe, en còmodes feixes. Per contra l’ambient és nul. Molt ràpida d’escalar, penseu en algun altre objectiu a prop per arrodonir la jornada.

  • Via: Altres límits
  • Zona: Vilanova de Meià – Roca Alta
  • Dificultat: 6a (MD-)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 115 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts.
  • Material: 7 cintes, alien groc i camalots #0.75 i #1.
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***

Aproximació:

Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim i deixem enrere el desviament cap a l’Ermita. Seguim una mica més fins que arribem a un nou desviament a mà dreta, el prenem. Aquesta nova pista, no en tant bon estat com la principal ens deixarà a una esplanada davant de la Roca alta. Des d’allí continuem a peu per un corriol (marques barcasses) que va guant alçada. Després continuarem cap a l’est per sota la paret fins arribar al peu de via, pont de roca i parabolts visibles.

La via:

L’Altres Límits transcorre per la part més oriental i alhora menys atractiva de la paret principal de la Roca Alta. Així i tot trobarem unes boniques primera i tercera tirades, ambdues plaques sobre roca de primera qualitat.

Donada la idiosincràsia del pany la via no té cap mena d’ambient, tot i que en contrapartida trobarem unes reunions absolutament confortables, totes en bones feixes.

La via es pot fer sense afegir res, nosaltres només hem usat l’alien groc i els Camalots #0.75 i #1.

Descens:

La via és rapelable, en aquest cas convé no fer el darrer llarg de corda. Si volem baixar caminant marxem cap a l’oest fins que localitzem un corriol empedrat que baixa fent ziga-zagues (fites i de nou marques carbassa).