****

La Normal del Bolet de la Castellassa

Avoltes escalar és molt més que dificultat i metres, és descoberta, enfilar-se allà on per un moment l’ànima imagina, gaudir d’un entorn únic, assaborir sensacions que només pot gaudir qui és allà en aquell instant. A les beceroles de l’escalada a casa nostra, un dels primers pinacles a ser conquerits fou el modest Bolet de…

La Normal del Bolet de la Castellassa

Interlaken a la Paret del Migdia

Després d’una llarga aproximació s’arriba a un dels peus de via més especials de Montserrat, un bosc original que transporta irremeiablement a una època on el Massís no estava sotmès a la implacable pressió humana. Aurons, teixos i alzines conformen un espai reconfortant per a l’escalador abans d’enfrontar-se a l’arrogant mar de pedra que es…

Interlaken a la Paret del Migdia

Via Normal de l’Agulla del Miracle

Carregada de personalitat l’Agulla del Miracle es troba enclavada en un lloc estratègic, frontera entre Frares i Ecos, tot just al costat del coll homònim. Amb una posició altiva i abocada al nord, a les ànimes enfiladisses no els importarà la seva modesta alçada i la llarga passejada per arribar al peu de via, hi…

Via Normal de l’Agulla del Miracle

Pluja d’Idees a la Cajoleta

A  la banda baixa de la Canal del Migdia s’alça discreta la Cajoleta, roca ascendida amb certa freqüència per la seva agradable Aresta Brucs. Però és al vessant est on es presenten els recorreguts més interessants. Aquesta cara, a diferència del vessant de migdia, es presenta vertical a la seva primera meitat, alhora que farcida…

Pluja d’Idees a la Cajoleta

Esperó Vidal-Farreny-Albir a la Paret de les Bagasses

Abans de la febre oberturista que patí Terradets a la dècada dels 80 l’Esperó Vidal-Farreny-Albir era una de les vies que albergava més dificultats de la paret. Repetint-la no deixa de sorprendre com a l’any 1975 3 nanos que cap d’ells arribava als 22 anys s’atrevien amb aquella línia tan agosarada i plena d’incertesa; sens…

Esperó Vidal-Farreny-Albir a la Paret de les Bagasses

Montpart a la Gorra Frígia

La Montpart és una de les vies més clàssiques de la concorregut Gorro Frigi. Tot i aquesta etiqueta és un itinerari que es repeteix esporàdicament malgrat la baixa dificultat i la bona qualitat del rocam, i és que el personal prefereix les autopistes de parabolts que l’envolten i en algun punt la trepitgen descaradament. En…

Montpart a la Gorra Frígia

Raisam a l’Escolanet

La Raisam ens brinda una paleta amb tots els colors i matisos de la Nord de Frares. Hi trobarem roca bona i deplorable, una escalada amb predomini del lliure però també alguna secció d’artificial i la verticalitat tan característica d’aquest sector del Serrat. Força equipada per estar on està caldrà alguna peça a quasi totes…

Raisam a l’Escolanet

Souvenir a la Gorra Marinera

La cara nord-oest de la Gorra Marinera és, a priori, poc llaminera. La roca blanca típica dels vessants més ombrívols contrasta amb l’atractiu rocam de la veïna Magdalena Inferior. Malgrat això la Souvenir és una via molt interessant, amb un grau d’exposició que no s’ha de menystenir a l’hora d’afrontar-ne l’escalada. Precisament aquesta exposició –…

Souvenir a la Gorra Marinera

Quira a l’Agulla de Can Jorba

Si la Drac Gos és un bombó, la Quira és la cirereta del pastís i les dues juntes una de les millors combinacions que podem fer per aquesta banda de Montserrat. Via esportiva totalment equipada amb parabolts i feta de la mateixa roca que la seva veïna però amb una segona tirada de traca, un…

Quira a l’Agulla de Can Jorba

Drac Gos a l’Agulla de Can Jorba

Al vessant est de l’Agulla de Can Jorba s’hi conjuguen dos elements que el fan un objectiu engrescador. D’una banda un rocam de primeríssima qualitat, que no té res a envejar a altres parets amb més anomenada, com la Jordi Soler Masip o la Palleta, i per altra, ombra estricta a partir de les 3…

Drac Gos a l’Agulla de Can Jorba

Hiwatta a la Miranda de les Boïgues

A la banda dreta de la cara est de la Miranda de les Boïgues s’enfila zigzaguejant la Hiwatta, talment com un rèptil intentant progressar cercant el pas més fàcil. Vertiginosa per vertical, malgrat que no tingui l’ambient de les vies del pany central esdevé un repte per a l’escalador mitjà. Es tracta d’una via exigent,…

Hiwatta a la Miranda de les Boïgues

Petit Gerard a la Magdalena Inferior

La Petit Gerard és una raresa a Gorros. Amb una primera tirada tècnica i roca millorant a mesura que anem guanyant metres, té un segon llarg preciós, amb un sostret amb cantell seguit d’un mur made in Gorros. El darrer (es pot dividir en dos) ja és el típic camp de patates que ens té…

Petit Gerard a la Magdalena Inferior

Esperó dels Maneirons a la Paret del Grau

Situada a la Paret del Grau (Coll de Nargó) l’Esperó dels Maneirons és una opció del tot recomanable. Amb un equipament de caire esportiu, només ens caldran les cintes per superar les quatre tirades que conformen la via. L’itinerari, sobre roca excel·lent és sostingut, variat i ràpid, fent-nos escalar plaques, fissures i panxes. Com a…

Esperó dels Maneirons a la Paret del Grau

Els Fills de Solius i la Lluna de Cendra Platejada a Àger

A la dreta de la preciosa Ocells de Niló s’enfila aquesta interessant proposta. Més equipada que la seva veïna però també més difícil, hi descobrim tirades engrescadores, com l’inici de la via o el penúltim llarg, enfilant-se per una placa lleugerament desplomada que demana ser resolutius. Una via semi-equipada, amb bona roca, ràpida i amb…

Els Fills de Solius i la Lluna de Cendra Platejada a Àger

Little Bighorn a la Roca Gris

Via bàsicament de fissures, la Little Bighorn és una proposta força interessant. Amb un tercer llarg contundent per vertical i mantingut, hi trobarem un rocam excel·lent,  a excepció feta de la segona tirada, pur tràmit. La via es troba força equipada, tot i que emplaçarem alguna peça. Si sortim per la darrera tirada de la…

Little Bighorn a la Roca Gris

Barrufets a la Palangana

Per la façana oest de la Palangana, un petit Big Wall de vertiginosa verticalitat, s’enfila l’atrevida Barrufets. Un cop escalada hom es fa creus com aquesta línia no ha esdevingut una clàssica del vessant Nord; segurament qualitat del rocam i equipament (tot i que actualment es troba pràcticament restaurada) han fet de filtre. No obstant,…

Barrufets a la Palangana

Discovery a la Paret del Pessó

És curiós veure com a algunes vies hi ha cua mentre d’altres pràcticament no es repeteixen només per un vector: la quantitat d’assegurances. És igual que siguin més boniques, més lògiques o que la roca sigui millor, el personal prefereix les expansions lluentes abans que trobar-se desemparat al vell mig de la paret sense saber…

Discovery a la Paret del Pessó

Pérez-Vergés al Cavall Bernat

La Pérez-Vergés no conta amb el pedigrí de les grans vies del vessant nord, no obstant és un itinerari de gran bellesa, on podrem gaudir de la típica escalada montserratina on el gest marca la diferència; només la superació de la berruga es fa en artificial (7b+ en lliure diuen). Totalment assegurada i encarada al…

Pérez-Vergés al Cavall Bernat

Aresta Brucs de l’Agulla Fàcil

Potser per la proximitat imponent del Dit, la Fàcil passa ràpidament a un segon pla. No obstant el característic diedre que domina la cara sud de l’Agulla és massa llaminer per ser ignorat, i és l’excusa de la poc repetida Aresta Brucs, una altra delícia  dels Frares Encantats. La via fa un us mínim de…

Aresta Brucs de l’Agulla Fàcil

Auqué-Muñoz al Ditet

Entranyablement deliciosa, l’Aresta Brucs del Ditet, per on s’enfila l’Auqué-Muñoz, és un gaudi per les esperits sensibles. Estreta i allargassada recorda un tobogan, amb un inici poc vertical que es trempa progressivament fins arribar al cim. Si la via és una petita joia, l’enclavament completa una experiència magnífica, on els tons verds del boscatge contrasten…

Auqué-Muñoz al Ditet

Aresta Brucs del Senatxo

D’una bellesa primaria, l’Aresta Brucs del Senatxo esdevé per dret propi una de les petites joies poc transitades que trobem escampades per la geografia Montserratina. Atrevida i audaç només serà apreciada en la seva justa mesura per aquelles ànimes enfiladisses que saben veure la bellesa no en els números sinó en la senzillesa d’allò que…

Aresta Brucs del Senatxo

Bages l’Agulla Alta de la Miranda

Ben poques són les Arestes Brucs que queden sense domesticar. Un estil d’escalada, marca de la casa que, lentament i a cop d’expansió s’ha anat perdent en favor d’una seguretat mal entesa. No obstant, amb una mica de sort encara podem gaudir d’aquesta escalada que ben bé sembla una reminiscència d’altres temps on el múscul…

Bages l’Agulla Alta de la Miranda

Pere Segura a la Palleta

Via  en placa engrescadora; totalment equipada obliga  a escalar entre xapes per gaudir de la millor roca de Montserrat, un conglomerat super compacte farcit de forats i cigrons a prova de bombes. Sens dubte la Palleta és un dels destins més recomanables de la cara sud, on amb un mínim de planificació podem fer un…

Pere Segura a la Palleta

Lobe-Serrano a la Gorra Frígia

Actualització 20-9-2015. La via actualment es troba desequipada Recuperem aquesta sensacional ascensió, exponent d’una manera d’escalar a Gorros que lentament a estat fagocitada per les transitades fileres d’expansions que de manera inexorable han entapissat les quatre bandes de la Gorra. La Lobe-Serrano no te res a veure amb la resta de vies que trobem actualment…

Lobe-Serrano a la Gorra Frígia

El Kraken a la Pastereta

Bonica via de concepció esportiva, el Kraken aprofita la part central d’aquest llaminer escut que és la part superior del Serrat de la Pastereta. Tres llargs entusiasmants regalen una escalada sobre placa amb tots els seus matisos, des d’equilibris amb la punta del peu fins a tibades que posen a prova el bon to dels…

El Kraken a la Pastereta

Integral Estorach-Nubiola-Torras-Nubiola al Timbal i al Timbaler del Bruc

El conjunt del Timbaler del Bruc i el Timbal, enclavats al bell mig d’un dels epicentres de l’escalada esportiva a Montserrat, ofereixen la possibilitat de fer una integral més clàssica que un piano de cua. I ho fa combinant dos vies precioses: la Xemeneia Estorach al Timbal i la darrera tirada de la N-T-N al…

Integral Estorach-Nubiola-Torras-Nubiola al Timbal i al Timbaler del Bruc

Lobo Estepario al Dumbo

Navegar per aquest imponent escut que és el vessant est del Dumbo esdevé tota una experiència. D’una verticalitat severa i amb uns còdols més aviat de gra petit l’escalada es torna tècnica i atlètica. Fer-ho per la Lobo Estepario és tot un luxe, oberta per sota és una lliçó de savoir faire. Toca escalar de…

Lobo Estepario al Dumbo

Normal de la Caputxa

Al capdamunt de la banda de llevant de la Canal Ampla s’alça la Caputxa, de modestes dimensions però amb un cim car de petjar doncs cap itinerari que hi mena pot considerar-se banal. La via Normal, altrament anomenada Vicenç Barbé en honor al que fou president del GEDE i perdé la vida intentant-ne la primera…

Normal de la Caputxa
1236