***

Joan Begué i Puig a l’Agulla del Megui

La secció de la Plantació presenta una concentració important de roques i agulles, en alguns casos quasi amuntegades. L’Agulla del Megui, empetitida per les roques veïnes passa bastant desapercebuda malgrat ser una agulla perfectament definida. A més la seva orientació i el fet d’estar envoltada de roques més altes fan que passi la major part…

Joan Begué i Puig a l’Agulla del Megui

Barra Lliure a la Paret de l’Aeri

La Barra lliure és, malgrat que algun dels seus equipadors s’entesti a dir el contrari, una proposta prou interessant per escalar a la Paret de l’Aeri. De caire esportiu, segur no és de les més maques, però un cop tenim la majoria de clàssiques al sarró la Barra Lliure esdevé una bona opció. Un altre…

Barra Lliure a la Paret de l’Aeri

Paul Mc Cartney a l’Escut

La Paul Mc Cartney és una interessant proposta per petjar el cim de l’Escut. Molt ben trobada, aprofita les debilitats del vessant nord-est de l’agulla per traçar-hi un itinerari intel·ligent. Totalment equipada amb parabolts. Preveure alguna altre via per arrodonir l’excursió. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el…

Paul Mc Cartney a l’Escut

Martí Andreví al Ditet

Del conjunt de la Mà de Déu el Ditet és el monòlit més discret. Fent parella amb l’Agulla fàcil passa més o menys desapercebut al costat dels seus il·lustres veïns. No obstant i a banda de la preciosa Aresta sud recorreguda per la clàssica Auqué-Muñoz, al vessant oest s’enfila la ben trobada Martí Andreví. De…

Martí Andreví al Ditet

Bernat i Amàlia al Frare Gros

Vist des del sud el Frare Gros presideix, amb la seva presència altiva, el conjunt d’Agulles dels Alts Frares. Des del sud, aquest conjunt de monòlits conforma un bosc dins el bosc, un bonic entrellat de roques i agulles que conformen una de les raconades més emblemàtiques del Massís. La Bernat i Amàlia és un…

Bernat i Amàlia al Frare Gros

L’Aresta del Conveni del Metall a la Cinglera del Bolet

A la banda nord de la Cinglera del Bolet s’hi dibuixa mi rant a l’estrambòtic pinacle del Bolet una llaminera aresta. Escalada per primera vegada pels incombustibles Torras i Nubiola fou reoberta i rebatejada per un grup de sabadellencs que li donaren el nom que ha restat fins ara. L’escalada és absolutament lògica, aprofitant en…

L’Aresta del Conveni del Metall a la Cinglera del Bolet

Sombra a la Luz de la Luna a la Gorra Frígia

La Gorra Frígia La és un dels terrenys de joc més llaminers de Montserrat. Còdols agraïts, inclinacions que permeten la progressió en lliure no massa difícil i una alçada que acaba de donar entitat. Això ha fet que diferents generacions s’hagin sentit atretes i hagin deixat petja a la roca. Els pioners amb tot l’espai del…

Sombra a la Luz de la Luna a la Gorra Frígia

García-Vidal a la Miranda de les Boïgues

L‘escut de pedra que és la cara est de la Miranda de les Boïgues esdevé una de les roques més emblemàtiques de la regió d’Agulles. Perfectament encarada a l’est s’hi pot escalar durant tot l’any si escollim l’horari més convenient. Tot i que l’oferta d’itineraris és força variada, la majoria de cordades es decanten per…

García-Vidal a la Miranda de les Boïgues

Via del Salla a la Pala Alta

Flirtejant amb els grans sostres que dominen aquest sector de la Pala Alta la Via del Salla troba el pas enmig d’una verticalitat sense concessions. El resultat és una ruta de caràcter esportiu, amb roca sanejada i on la resistència juga un paper fonamental. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim…

Via del Salla a la Pala Alta

El Cor de Be

Juntament amb l’Agulla Vista i l’Agulla del Miracle el Cor de Be completa aquesta trinitat d’agulles que dominen el pas entre els Frares i els Ecos. La via 2006 del Cor de Be és una variant d’entrada de l’Aresta Brucs que li afegeix un plus de dificultat. Tot i que el realment interessant d’aquesta ascensió…

El Cor de Be

Joan Cervera i Batariu l’Agulla Salvat-Papasseit (Cua del Bacallà)

Si alguna cosa té el vessant est de la cua del Bacallà (també anomenada l’Agulla Salvat-Papasseit), són les àmplies vistes cap a llevant, on s’intueixen els secrets més ben guardats dels Ecos, des de la majestuosa Roca dels Aurons, passant per la Vella o l’enigmàtic Cabrit. Així doncs sempre va bé trobar una excusa per…

Joan Cervera i Batariu l’Agulla Salvat-Papasseit (Cua del Bacallà)

Misión Imposible al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

Aquest hivern tan rigorós ens ha empès més d’un dia a refugiar-nos al Serrat del Poll, on a poc a poc anem descobrint la fornada de vies que s’hi ha obert darrerament. La Misión Imposible, tot i ser més veterana (1997) no s’ha escapat de patir un re-styling per deixar-la al gust del personal. La…

Misión Imposible al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

De les vies de la darrera fornada al Serrat del Poll la Nik Gall-Lastir és la que possiblement quedi com a clàssica del sector, juntament amb la degana Olga Frontera. Es tracta d’un itinerari de dificultat molt moderada però mantinguda en el seu grau, d’aquelles que et fan pensar que saps escalar, on sempre tindrem…

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

Makita Plateá a la Miranda del Pas del Príncep

A vegades la millor opció és quedar-se al bar fent un bon esmorzar, sobretot si la idea és anar a repetir aquesta via. Només se salva de la crema la primera tirada, un mur ben bonic. Un cop arribem al primer relleu ja podem baixar o continuar per la bonica i lògica Via Blava, perquè…

Makita Plateá a la Miranda del Pas del Príncep

Gran Manitú al Tossal de Balinyó

La majoria de vies del vessant sud de la Narieda es caracteritzen pel seu calcari de primera qualitat, bones dosis d’adherència i ineludibles trams de rostollam que li treuen qualsevol tipus d’ambient. Tot això amb una orientació sud estricta, ideal per quan el fred colla de valent. La Gran Manitú no és una excepció. Després…

Gran Manitú al Tossal de Balinyó

Via Regular al Tossal de Balinyó

El vessant sud de la Roca Narieda, o el que és el mateix, el Tossal de Balinyó, esdevé un dels millors indrets per deixar-se caure quan les temperatures es desplomen. Encarat al sud i a recer dels gèlids vents del nord, la paret esdevé un agradable solàrium amb un calcari més que excel·lent. Malauradament no…

Via Regular al Tossal de Balinyó

Aresta Cercamon al Serrat dels Pollegons

L‘Aresta Cercamon és una escalada feréstega, amb una llarga aproximació de final embardissat, un equipament més aviat auster i un rocam a voltes mediocre. Enclavada al bell mig del Massís té la gràcia de guanyar un bon reguitzell d’agulles i alhora gaudir de la tranquil·litat pròpia de les raconades poc transitades. Totes les tirades són…

Aresta Cercamon al Serrat dels Pollegons

G.E.M. als Plecs de la Vinya Nova

Tot just a l’esquerra de l’Urquiza-Olmo s’enfila la G.E.M. La visió des del peu de via pot fer arrufar el nas, no obstant, un cop guanyada alçada la via esdevé engrescadora, amb una bonica tirada de fissura i un mur final de traca. La via resta generosament equipada (16 cintes) i la roca és de…

G.E.M. als Plecs de la Vinya Nova

Quebrantahuesos a la Magdalena Inferior

La Quebrantahuesos és una vieta, dues tirades ens menen al cim de la Magdalena Superior en poc menys de 50 metres. No obstant això el primer llarg de corda és molt bonic, un flanqueig per sota l’evident sostre que domina aquest vessant, ens aboca de manera implacable al buit. Una altra cosa és l’equipament, que m’atreveixo…

Quebrantahuesos a la Magdalena Inferior

Cerdà-Albert i sortida al cim per la canal SAME a la Dent de Cabirols

La Cerdà-Albert fou de les primeres vies obertes a la Dent de Cabirols, amb un traçat clàssic i ben resolt. S’inicia a un evidentíssim diedre per després travessar tota la placa de la part central de la Dent. Per assolir el cim aprofitem la Canal SAME, un traçat d’escassa dificultat, excusa per arrodonir la jornada….

Cerdà-Albert i sortida al cim per la canal SAME a la Dent de Cabirols

Tasmània a la Paret del Pont

La Tasmània és una de les vies més populars de la Paret del Pont. Malgrat que a primer cop d’ull el panorama no sigui massa engrescador, un cop posats en matèria gaudim d’una bonica escalada en placa, mantinguda en cinquè grau. A diferència de les vies de la banda esquerra on abunden els forats i…

Tasmània a la Paret del Pont

La Primera dels 90 a Magdalena Superior

Si no teniu manies amb els espits una mica rovellats, no us podeu deixar perdre aquesta petita perla amagada a la banda menys visible de la Magdalena Superior. De concepció esportiva La Primera dels 90 ataca uns murs més que bonics i amb 3 tirades es planta al cim del monòlit. Malgrat que algun expansiu…

La Primera dels 90 a Magdalena Superior

Explorer a la Paret de Sant Jeroni

En un segon pla, escorada a l’esquerra de la Paret de Sant Jeroni s’eleva una llaminera placa recorreguda intel·ligentment per la via Explorer. L’aproximació, llarga i entretinguda, amb un ràpel final de 55 metres, hi afegeix un plus de compromís. Un cop a peu de via toca enfilar-se per la primera tirada de la via…

Explorer a la Paret de Sant Jeroni

Stargate a la Pastereta

La Stargate dóna nom a la placa triangular que destaca al nord del Serrat de la Pastereta. És la degana del sector però també la menys reeixida de les tres. I no ho és perquè estigui mancada de lògica, que la té, sinó pel fet que la darrera tirada, tot i l’evidència esdevé poc agraïda….

Stargate a la Pastereta

Top-Less a la Pastereta

La Pastereta és sinònim de conglomerat de qualitat i la Top-Less encerta uns murs de forats que són per xalar de valent. Molt ben equipada i amb una graduació més aviat amable esdevé una molt bona alternativa per una matinal a l’ombra. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle al parking Nubiola de la Vinya…

Top-Less a la Pastereta

Espurnes de Llum a la Miranda del Cilindre

Quan des del cim del Montgròs ens delectem amb les vistes que s’obren a ponent, de seguida se’ns presenta l’arrogant vessant est del Cilindre, no obstant les mirades més enfiladisses tampoc poden perdre detall del suculent mantell petri de la cara est de la Miranda del Cilindre. I es per aquest pany per on s’enfila…

Espurnes de Llum a la Miranda del Cilindre

Me’n Vaig a Mallorca a la Paret del Grau

Via de caire esportiu totalment equipada, evoluciona sobre un rocam excel·lent. A vegades es fa una xic difícil de seguir pel guirigall de xapes que trobem escampades per la paret. Molt ràpida, no és de les més boniques però serveix per arrodonir la jornada si ens hem quedat amb ganes. Aproximació: Anant per la carretera…

Me’n Vaig a Mallorca a la Paret del Grau

Sordenes Mon Guef al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)

El Serrat del Poll ha viscut els darrers temps una febrada oberturista que ha deixat les parets ben saturades. L’oferta és variada, tot i que hi predominen les vies de dificultat moderada i amablement equipades, o quasi. La Sordenes Mon Guef és un itinerari que ja havia estat obert d’antuvi i ara s’ha retroequipat pel…

Sordenes Mon Guef al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)
12311