Montserrat

Joan Begué i Puig a l’Agulla del Megui

La secció de la Plantació presenta una concentració important de roques i agulles, en alguns casos quasi amuntegades. L’Agulla del Megui, empetitida per les roques veïnes passa bastant desapercebuda malgrat ser una agulla perfectament definida. A més la seva orientació i el fet d’estar envoltada de roques més altes fan que passi la major part…

Joan Begué i Puig a l’Agulla del Megui

Barra Lliure a la Paret de l’Aeri

La Barra lliure és, malgrat que algun dels seus equipadors s’entesti a dir el contrari, una proposta prou interessant per escalar a la Paret de l’Aeri. De caire esportiu, segur no és de les més maques, però un cop tenim la majoria de clàssiques al sarró la Barra Lliure esdevé una bona opció. Un altre…

Barra Lliure a la Paret de l’Aeri

Paul Mc Cartney a l’Escut

La Paul Mc Cartney és una interessant proposta per petjar el cim de l’Escut. Molt ben trobada, aprofita les debilitats del vessant nord-est de l’agulla per traçar-hi un itinerari intel·ligent. Totalment equipada amb parabolts. Preveure alguna altre via per arrodonir l’excursió. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el…

Paul Mc Cartney a l’Escut

Martí Andreví al Ditet

Del conjunt de la Mà de Déu el Ditet és el monòlit més discret. Fent parella amb l’Agulla fàcil passa més o menys desapercebut al costat dels seus il·lustres veïns. No obstant i a banda de la preciosa Aresta sud recorreguda per la clàssica Auqué-Muñoz, al vessant oest s’enfila la ben trobada Martí Andreví. De…

Martí Andreví al Ditet

Bernat i Amàlia al Frare Gros

Vist des del sud el Frare Gros presideix, amb la seva presència altiva, el conjunt d’Agulles dels Alts Frares. Des del sud, aquest conjunt de monòlits conforma un bosc dins el bosc, un bonic entrellat de roques i agulles que conformen una de les raconades més emblemàtiques del Massís. La Bernat i Amàlia és un…

Bernat i Amàlia al Frare Gros

Sombra a la Luz de la Luna a la Gorra Frígia

La Gorra Frígia La és un dels terrenys de joc més llaminers de Montserrat. Còdols agraïts, inclinacions que permeten la progressió en lliure no massa difícil i una alçada que acaba de donar entitat. Això ha fet que diferents generacions s’hagin sentit atretes i hagin deixat petja a la roca. Els pioners amb tot l’espai del…

Sombra a la Luz de la Luna a la Gorra Frígia

García-Vidal a la Miranda de les Boïgues

L‘escut de pedra que és la cara est de la Miranda de les Boïgues esdevé una de les roques més emblemàtiques de la regió d’Agulles. Perfectament encarada a l’est s’hi pot escalar durant tot l’any si escollim l’horari més convenient. Tot i que l’oferta d’itineraris és força variada, la majoria de cordades es decanten per…

García-Vidal a la Miranda de les Boïgues

Interlaken a la Paret del Migdia

Després d’una llarga aproximació s’arriba a un dels peus de via més especials de Montserrat, un bosc original que transporta irremeiablement a una època on el Massís no estava sotmès a la implacable pressió humana. Aurons, teixos i alzines conformen un espai reconfortant per a l’escalador abans d’enfrontar-se a l’arrogant mar de pedra que es…

Interlaken a la Paret del Migdia

El Cor de Be

Juntament amb l’Agulla Vista i l’Agulla del Miracle el Cor de Be completa aquesta trinitat d’agulles que dominen el pas entre els Frares i els Ecos. La via 2006 del Cor de Be és una variant d’entrada de l’Aresta Brucs que li afegeix un plus de dificultat. Tot i que el realment interessant d’aquesta ascensió…

El Cor de Be

Via Normal de l’Agulla del Miracle

Carregada de personalitat l’Agulla del Miracle es troba enclavada en un lloc estratègic, frontera entre Frares i Ecos, tot just al costat del coll homònim. Amb una posició altiva i abocada al nord, a les ànimes enfiladisses no els importarà la seva modesta alçada i la llarga passejada per arribar al peu de via, hi…

Via Normal de l’Agulla del Miracle

Joan Cervera i Batariu l’Agulla Salvat-Papasseit (Cua del Bacallà)

Si alguna cosa té el vessant est de la cua del Bacallà (també anomenada l’Agulla Salvat-Papasseit), són les àmplies vistes cap a llevant, on s’intueixen els secrets més ben guardats dels Ecos, des de la majestuosa Roca dels Aurons, passant per la Vella o l’enigmàtic Cabrit. Així doncs sempre va bé trobar una excusa per…

Joan Cervera i Batariu l’Agulla Salvat-Papasseit (Cua del Bacallà)

Makita Plateá a la Miranda del Pas del Príncep

A vegades la millor opció és quedar-se al bar fent un bon esmorzar, sobretot si la idea és anar a repetir aquesta via. Només se salva de la crema la primera tirada, un mur ben bonic. Un cop arribem al primer relleu ja podem baixar o continuar per la bonica i lògica Via Blava, perquè…

Makita Plateá a la Miranda del Pas del Príncep

Pluja d’Idees a la Cajoleta

A  la banda baixa de la Canal del Migdia s’alça discreta la Cajoleta, roca ascendida amb certa freqüència per la seva agradable Aresta Brucs. Però és al vessant est on es presenten els recorreguts més interessants. Aquesta cara, a diferència del vessant de migdia, es presenta vertical a la seva primera meitat, alhora que farcida…

Pluja d’Idees a la Cajoleta

Aresta Cercamon al Serrat dels Pollegons

L‘Aresta Cercamon és una escalada feréstega, amb una llarga aproximació de final embardissat, un equipament més aviat auster i un rocam a voltes mediocre. Enclavada al bell mig del Massís té la gràcia de guanyar un bon reguitzell d’agulles i alhora gaudir de la tranquil·litat pròpia de les raconades poc transitades. Totes les tirades són…

Aresta Cercamon al Serrat dels Pollegons

G.E.M. als Plecs de la Vinya Nova

Tot just a l’esquerra de l’Urquiza-Olmo s’enfila la G.E.M. La visió des del peu de via pot fer arrufar el nas, no obstant, un cop guanyada alçada la via esdevé engrescadora, amb una bonica tirada de fissura i un mur final de traca. La via resta generosament equipada (16 cintes) i la roca és de…

G.E.M. als Plecs de la Vinya Nova

Anubis al Serrat del Moro

A l’Antic Egipte Anubis era el déu dels funerals, el guardià de les tombes. Tota una declaració d’intencions per aquesta quimera montserratina, on per sortir airosos caldrà una bona dosi de concentració i estar bregat en la típica finura montserratina. El recorregut és una contínua ziga-zaga a la cerca de l’únic camí lògic, sempre sobre…

Anubis al Serrat del Moro

Montpart a la Gorra Frígia

La Montpart és una de les vies més clàssiques de la concorregut Gorro Frigi. Tot i aquesta etiqueta és un itinerari que es repeteix esporàdicament malgrat la baixa dificultat i la bona qualitat del rocam, i és que el personal prefereix les autopistes de parabolts que l’envolten i en algun punt la trepitgen descaradament. En…

Montpart a la Gorra Frígia

Raisam a l’Escolanet

La Raisam ens brinda una paleta amb tots els colors i matisos de la Nord de Frares. Hi trobarem roca bona i deplorable, una escalada amb predomini del lliure però també alguna secció d’artificial i la verticalitat tan característica d’aquest sector del Serrat. Força equipada per estar on està caldrà alguna peça a quasi totes…

Raisam a l’Escolanet

Souvenir a la Gorra Marinera

La cara nord-oest de la Gorra Marinera és, a priori, poc llaminera. La roca blanca típica dels vessants més ombrívols contrasta amb l’atractiu rocam de la veïna Magdalena Inferior. Malgrat això la Souvenir és una via molt interessant, amb un grau d’exposició que no s’ha de menystenir a l’hora d’afrontar-ne l’escalada. Precisament aquesta exposició –…

Souvenir a la Gorra Marinera

Quebrantahuesos a la Magdalena Inferior

La Quebrantahuesos és una vieta, dues tirades ens menen al cim de la Magdalena Superior en poc menys de 50 metres. No obstant això el primer llarg de corda és molt bonic, un flanqueig per sota l’evident sostre que domina aquest vessant, ens aboca de manera implacable al buit. Una altra cosa és l’equipament, que m’atreveixo…

Quebrantahuesos a la Magdalena Inferior

Anonymous a la Paret del Pont

De totes les vies de la Paret del Pont l’Anonymous és de les menys interessants, a mesura que guanya metres va perdent lògica per no tirar-se sobre la clàssica Zeleste, amb un darrer llarg sense solta ni volta. Això sí, per repetir-la només caldran 6 cintes. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de…

Anonymous a la Paret del Pont

Tasmània a la Paret del Pont

La Tasmània és una de les vies més populars de la Paret del Pont. Malgrat que a primer cop d’ull el panorama no sigui massa engrescador, un cop posats en matèria gaudim d’una bonica escalada en placa, mantinguda en cinquè grau. A diferència de les vies de la banda esquerra on abunden els forats i…

Tasmània a la Paret del Pont

Quira a l’Agulla de Can Jorba

Si la Drac Gos és un bombó, la Quira és la cirereta del pastís i les dues juntes una de les millors combinacions que podem fer per aquesta banda de Montserrat. Via esportiva totalment equipada amb parabolts i feta de la mateixa roca que la seva veïna però amb una segona tirada de traca, un…

Quira a l’Agulla de Can Jorba

Drac Gos a l’Agulla de Can Jorba

Al vessant est de l’Agulla de Can Jorba s’hi conjuguen dos elements que el fan un objectiu engrescador. D’una banda un rocam de primeríssima qualitat, que no té res a envejar a altres parets amb més anomenada, com la Jordi Soler Masip o la Palleta, i per altra, ombra estricta a partir de les 3…

Drac Gos a l’Agulla de Can Jorba

La Primera dels 90 a Magdalena Superior

Si no teniu manies amb els espits una mica rovellats, no us podeu deixar perdre aquesta petita perla amagada a la banda menys visible de la Magdalena Superior. De concepció esportiva La Primera dels 90 ataca uns murs més que bonics i amb 3 tirades es planta al cim del monòlit. Malgrat que algun expansiu…

La Primera dels 90 a Magdalena Superior

Explorer a la Paret de Sant Jeroni

En un segon pla, escorada a l’esquerra de la Paret de Sant Jeroni s’eleva una llaminera placa recorreguda intel·ligentment per la via Explorer. L’aproximació, llarga i entretinguda, amb un ràpel final de 55 metres, hi afegeix un plus de compromís. Un cop a peu de via toca enfilar-se per la primera tirada de la via…

Explorer a la Paret de Sant Jeroni

Stargate a la Pastereta

La Stargate dóna nom a la placa triangular que destaca al nord del Serrat de la Pastereta. És la degana del sector però també la menys reeixida de les tres. I no ho és perquè estigui mancada de lògica, que la té, sinó pel fet que la darrera tirada, tot i l’evidència esdevé poc agraïda….

Stargate a la Pastereta

Top-Less a la Pastereta

La Pastereta és sinònim de conglomerat de qualitat i la Top-Less encerta uns murs de forats que són per xalar de valent. Molt ben equipada i amb una graduació més aviat amable esdevé una molt bona alternativa per una matinal a l’ombra. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle al parking Nubiola de la Vinya…

Top-Less a la Pastereta
12314