Empetitida per l’extensió que prenen les Parets d’Àger la paret Xurulla resta en un segon pla tot just al costat dels vistosos Puntals. I és baixant d’aquests quan val la pena fer-li una visita per tastar el seu calcari de qualitat premium. La Supergosa és un itinerari preciós, molt ràpid i homogeni en la seva…
A la dreta de la preciosa Ocells de Niló s’enfila aquesta interessant proposta. Més equipada que la seva veïna però també més difícil, hi descobrim tirades engrescadores, com l’inici de la via o el penúltim llarg, enfilant-se per una placa lleugerament desplomada que demana ser resolutius. Una via semi-equipada, amb bona roca, ràpida i amb…
El Tercer Hombre és la típica via d’oferta. Calcari del bo, tirades guapes i assegurances per no patir ni mica ni gens, destí perfecte per les jornades hivernals d’inversió tèrmica. És clar que, equipada per dalt com està, trobarem algun tram ben poca solta per escalar-ho en lliure, com deia aquell: no és or tot el…
A l’ombra dels populars itineraris del Cap del Ras resta la sòbria Ocells de Niló; de tall absolutament clàssic, ofereix cinc llargs d’escalada agraïda, on gaudir de l’auto-protecció lluny del rebombori de les seves concorregudes veïnes. Terreny d’aventura, la via conta amb un equipament mínim que li dóna un plus de compromís, obligant-nos a completar…
Una de les majors recompenses després d’una escalada a les Parets d’Àger és sentir com la verticalitat es va rendint per de sobte regalar-nos vers el nord l’extraordinària visió dels Pirineus, aquest any desproveïts del seu mantell blanc, però sempre bells i insinuadors de nous reptes i aventures. Si a més o fem per una…
Entre el Coll d’Ares i el Congost de Mont-rebei s’estén el quilomètric Serrat de la Corona, amb tot de parets més o menys definides. En un d’aquest espadats (que en Luichy ha batejat com Paret de l’Observatori), escalem la ben trobada Silenci. Ràpida, amb bona roca, a voltes excel·lent, totalment equipada i amb dos llargs…
A la dreta dels concorreguts Puntals d’Àger trobem el Trident, conjunt de tres esperons característics per on discorre la bonica Josep, Elena i Oriol, petit homenatge als muntanyencs accidentats al Balandrau l’any 2001. La via segueix en tot moment la lògica, evitant una serie de sostrets amb encertades zigazagues que cerquen la debilitat de la…
Potser ens trobem davant la via més assequible de la zona gràcies al seu generós equipament. Com la majoria de rutes del sector, aquesta combina bones plaques verticals i inevitables feixes que trenquen la continuïtat. Destaquen per la seva bellesa el segon i el tercer llargs, amb estils d’escalada diferents però amb el denominador comú…
La Inversió Tèrmica és una bona excusa per deixar-se caure per Àger, un indret ple d’al·licients: bona roca, orientació sud que ens assegura roca calenta als mesos més freds i un entorn esplèndid. Si això no és motivació suficient, un primer llarg que ens posa les piles, unes boniques plaques a les tirades centrals i…
La Redrum és una de les vies més repetides de Cap del Ras. Es tracta d’un itinerari de tall clàssic, que en la seva part baixa evita un parell de sostres i acaba sortint per dalt de la manera més directa. Com la majoria d’itineraris d’aquest sector la gran pega és la falta de continuïtat…
La Tope Clàssic és una via per fer sense pressa, fruint de cada una de les tirades. Trobem trams de fissura, plaques del tot variades i algun moment d’artificial. En definitiva, una bona opció per torrar-nos al sol hivernal mentre gaudim de l’escalada en un indret preciós.
L‘Alkaid és una via divertida, variada i del tot recomanable. Escalarem artificial, en bavaresa, adherència… I tot això en un entorn magnífic i tranquil. La via està equipada amb burins en bon estat expecte la segona tirada, que haurem de reforçar amb algun friend.